i kosovo!

bé nois, ja soc a vilafranca. i us he d'explicar com va anar la visita a kosovo de divendres! la frontera amb kosovo només està a 20 minuts amb cotxe de skopje. podria estar a 10 minuts, pero ja se sap, les distancies a la regió no es mesuren amb kilometres si no amb temps. si no recordo malament a nivell de dret internacional kosovo segueix sent part de Sèrbia. ara bé, davant l'impossibilitat per part del govern de belgrad d'assegurar una convivència tranquila amb els albanesos (que son majoria aplastant, 88%)...



... nacions unides va decidir ocupar-se de l'administració civil de la regió i l'OTAN de la seguretat. els soldats espanyols estan al nord-oest, a la ciutat de Pec. teniem moltes ganes d'anar-hi perquè de kosovo se'n parla molt, sobreto ara que la situació política és bastant tensa. no fa gaire (el mes pasat em sembla) NU va publicar un informe en el que otorgava al Kosovo una especie d'independencia condicionada, un intent (dolent diuen els experts) d'acontentar ambdues parts: per un cantó kosovo aconseguia tenir un status que s'acosta a l'idea de l'independencia i els serbis evitaven la disgregació total de part del seu territori (molt traumàtica, sobretot després de l'independència del montenegro). aixi que per un politòleg com jo, anar a kosovo representava una experiencia unica que no podia deixar passar abans de tornar a vila.
vam marxar ben d'hora al mati, amb un seat cordoba llogat. vam parar a esmorzar en una road-croissanteria i al cap de 20 minuts erem a la frontera. serbia no reconeix els segell que es posa al passaport quan entres a kosovo. aixi, si mai vols entrar a serbia i et veuen el segellet de nacions unides de que has entrat a kosovo pots tenir alguna que altra complicació. per evitar possibles futures complicacions, en lloc de posar el segellet al passaport, ens van donar un cartonet que hauriem d'entregar al sortir. d'aquesta manera ningu sabrà que hem estat a kosovo.
abans d'anar a Prishtina, la capital, vam anar cap a un poblet que es diu Prizren. pel cami pero haviem de passar per un enclau serbi. és flipant veure com aquests enclaus estan totalment aïllats de l'exterior. administrativament son part de Serbia i, es clar, veus banderes serbies, matricules serbies, etc. es una bogeria: els del poble casi mai surten, suposo que per por a l'odi que regna en aquelles terres. pel que ens han dit poden sobreviure gràcies a una estació d'esqui que hi ha al "municipi". vam trepitjar neu i va estar força bé. vam seguir tot fent rally (joder el de la fundació quina canya li fotia..) fins al poblet. molt maco i ple de mesquites. i, molt fort, a la part alta hi havia les cases que fins no fa gaire ocupaven els serbis del poble i que van ser expulsats. totes les cases eren cremades. pel cami haviem passat les restes d'un monestir ortodox (es a dir, serbi), totalment vallat, fortificat amb alambrades, i protegit per soldats alemanys. una bogeria. de cami cap a prishtina vam veure molts i molts vehicles de la KFOR i moltissimes bases militars. i molts i molts monuments a resistents albanesos caiguts en combat. prishtina és bastant lletja pero, com tirana, s'hi veu molt de moviment. l'anecdota del dia va ser a la tornada. quan vam arribar a la duana macedonia el de la fundació es va adonar que els de la duana kosovar havia oblidat tornar-nos el meu passaport. aghh, els molt cabrons s'han quedat el meu passaport! aixi doncs vam haver de tornar enrerre, on un dels polis ja ens estava esperant amb el meu passaport. juas!

i bé, així son les coses i així us le he eplicat. la meva experiencia macedonia, de moment, ha arribat a la seva fi. espero que us hagin agradat les meves cròniques des de skopje! no sé pas on em portaran els aconteixements. només sé que demà tinc una entrevista a bcn i que ja fa dies que creuo els dits. en el cas que no, el món és gran i d'ilusions no me'n falten.

pd:prometo penjar les fotos aquesta tarda, que encara les tinc a la càmera!

albania!

els macedonis no tenen ni idea del que passa al pais veï. tot i la poca distancia que els separa poca gent hi ha estat. i aixo fa que hi hagi malentesos, com ara el de la noia que treballa a la fundació, que afirmava que els albanesos eren gent violenta i que no entenia com es que voliem anar a passar un cap de setmana en un pais tan subdesenvolupat i perillos com Albania..

vam arribar el divendres a les 4 del mati. nomes hi ha un bus al dia que fa les 9 hores de trajecte entre skopje i tirana i, incomprensiblement, surt a les 7 de la tarda i arriba a les 4 del mati. que dius, havent-hi un sol bus al dia fes que arribi a una hora decent! pel cami vam coneixer el fill del primer paio que es va escapar d'una presó comunista a Albania. després es veu que es va refugiar a Suissa. en arribar a Tirana la primera impresió va ser molt bona: els edificis super moderns, els carrers nets i arreglats, etc etc. Tirana no té molt d'encant pero em fa l'efecte que ha sapigut atraure les inversions extrangeres que l´han convertit, a primera vista, en una capital moderna. després un s'adona que això és parcialmen veritat, i que com més ens allunyem del centre pitjors son les infrastructures: carrers transitadisims sense asfaltar i amb uns bots impresionants, no hi ha aceres, etc. pero bueno, el centre li passa la mà per la cara a skopje.



a més a més és molt curios perque molts edificis estan pintats amb colors llampants, cosa que alegra la vista. i no només a la ciutat: a les zones rurals la gent també pinta les cases aixi.





i moltissima gent parla italià!

doncs bé, com que haviem d'esperar a les 9 del mati per a que ens obrissin l'alberg vam estar passejant pel centre de tirana amb el noi del bus. amb mitja hora més o menys ho vam tenir vist tot. de fet diriem que lo que s´ha de visitar està a l'avinguda principal que travessa la ciutat.
check-in a l'alberg i visita a l'Albanian Institute for International Studies (AIIS). va ser molt interessant parlar amb el director general, un paio catxondo de 27 anys. ens va explicar que la gent aqui no confia amb l'estat i que per aixo s'espavila sense ell, i que aixo era el que havia generat el desenvolupament. que es una democracia estable i real i que la taxa de participacio és força elevada. bueno, i moltes mes coses que ara no recordo. i després ens va dir que si voliem que a la nit sortiriamb amics i que si ens voliem apuntar. i que l'endemà que si ens voliem apuntar a sopar amb gent de la fundació. a tot vam dir que si, i acte seguit, un home de la fundació ens va portar en un restaurant tipic albanes. vam menjar de conya i vam beure jo que se quantes ampolles d'un licor super fort que es diu algo aixi com "rakia". molt i molt bo! a més a més va ser bastant pintoresc perque a part de l'home de la fundació, s'hi va apuntar un amic seu que toca la guitarra (repertori internacional!) i la seva filla, que parla espanyol (el va aprendre mirant culebrons sudamericans. espectacular!). tot plegat va estar molt bé i ens va costar aixecar-nos de la taula. a la nit vam sortir i vam anar a prendre una birra en un restaurant giratori. com el que havien de fer a vilafranca.. la resta de la nit va transcorrer sense més incidencies.
l'endemà intent frustrat de visita al museu d'historia (tancaven aviat) i visita amb minibus (es el mitja de transport public més frequent a albania. son furgonetes que fan una ruta fixa i la gent ja sap on els ha d'anar a buscar perque depenent de la zona es concentren en un lloc o en un altre. i no arranquen fins que la furgo s'omple. molt curiós) a kruja.





es un poble penjat d'una muntanya, amb un casc antic petit pero pintoresc. el castell antic va ser substituit per una fortalesa comunista horrible.
a la nit sopar amb els director de la fundació + la novia + un amic + el que ens va dur al restaurant + el de la guitarra + la filla que parla espanyol en un restaurant de marisc. molt i molt bo tot plegat. bebent el mateix licor que el dia abans i amb musica del julio iglesias de fons! la resta de la nit va transcorrer sense mes incidencies.
el diumenge viatge amb minibus a durres, ciutat costanera super lletja. una especie de lloret a lo cutre. no val la pena anar-hi.



la tornada va ser molt animada perque anavem 19 persones en una furgo de 12 (gent dreta o assentada amb taburets) i ens va parar la poli. bulla del poli al conductor i au, segueix que no ha estat res. just 100 metres després es va parar a recollir més gent.
albania és bastant més car que macedonia. i la gent es super super acollidora. en tot moment que hem demanat alguna cosa la gent ens ha ofert la seva ajuda i més. des del paio al que vam preguntar on era l'alberg i tot i fer tard a la feina s'oferia a acompanyar-nos a l'adreça indicada, passant pel paio que en entrar a la mesquita ens la va ensenyar tota i després ens va acompanyar a l'estació de busos perque no teniem ni idea on era, fins a l'home (vell vell) de l'estacio de busos que parlava del barça i del partit del dia abans amb el madrid. una pasada, i crec que n'hauriem de prendre exemple.

Per acabar us deixo amb un parell de fotos:

· boxes...



· l'estació internacional de busos de Tirana..



PD: el diaridesdeskopje està arribant a la seva fi ja que el dissabte torno a casa. hi ha la possibilitat de treballar a BCN i si no vaig a fer l'entrevista segur que no m'ho donen. així doncs a creuar els dits i FINS AVIAT!

sofia!

aquest cap de setmana ha tocat el torn a Sofia, la capital de Bulgaria! vaig marxar amb el bus de les 12 de la nit divendres i a les 6 hora local (1 hora més) era a l'estació. a la duana macedonia i a la bulgara tot es duplica: et demanen els passaports dos cops, comproben que el de la foto siguis tu dos cops, et revisen les bosses dos cops, etc. entre pitus i flautes 1 hora parats allà al mig. amb la qual cosa, vaig dormir molt poquet durant el viatge. allà al'estació vaig esperar que es fes de dia per agafar un taxi i anar cap a l'hostal. els llits no s'alliberaven fins les 11, amb la qual cosa ni escansar ni res. vaig esmorzar i a les 8 i mitja ja estava visitant la ciutat. feia molt bon dia i s'agraïa, perque al solet s'hi estava molt bé. s'hi estava tant bé que en assentar-me en un banc d'un parc em vaig adormir uns 20 minuts. estava fet pols. sense saber-ho vaig engantxar el dia nacional de bulgaria. ja m'extranyava que algo passava quan vaig veure que la gent anav amb banderes pel carrer, jeje. aquest dia se celebra, si no recordo malament, l'independenicia de Bulgaria després que els russos els alliberessin de l'imperi otomà. això va ser el 1878. pero resulta que un parell de dies després les potencies mundials de l'epoca van tenir por de que els russos s'aprofitarien del nou pais i els van dividir en dos (la del nord, totalment autonoma, i la del sud, que no recordo de qui depenia). [tot això m'ho va explicar un noi bulgar que treballava a l'alberg].



a totes les esglesies que entrava feien missa pero em va agradar perquè jo mai havia vist una missa ortodoxa. no us ho sabria explicar: canten tota l'estona i els capellans no paren d'entrar i de sortir d'unes portes, rollo salon de l'oeste, que hi ha, per enendre'ns, a l'absis. hi hi ha molts capellans per alla donant voltes.
la ciutat es pot visitar, de sobres, en un dia i no és molt maca que diguem. el millor son les esglesies, molt maques. algunes estan en llocs insospitats, com aquesta, al mig d'una plaça plena de cotxes!



al vespre estava més que mort i després d'estar parlant sobre els bulgaria i els balkans amb general amb el bulgar de l'alberg i una americana vaig anar a dormir. no sabia que els bulgars estaven mal vistos a macedonia. es veu que els bulgars sempre han reclamat no sé quina part de macedonia perquè hi ha minories bulgares i no sé què. vaja, es el problema de sempre. i a més a més, resulta que després de l'entrada de bulgaria a la UE els macedonis necessiten visat per entrar al pais (abans no): a part de tocar els cullons perque el visat s'ha de pagar, ha suposat un desastre per les zones de macedonia que estan a la frontera, ja que hi havia molt de comerç a petita escala a banda i banda de la frontera. i economicament això ha sigut un desastre pels pobres macedonis! es veu que no fa ni un mes uns hooligans van ostiar a uns paios que homnatjaven no sé quin monument bulgar a skopje. bé, de brètols n'hi ha a tot arreu!

l'endemà al mati vaig anar d'excursió amb dues noies americanes al monestir de rila, que està a dues hores amb cotxe al sud de Sofia. una pasada. és patrimoni de l'unesco i està en una profunda vall al massis de rila. el va fundar en sant john de rila que es veu que abans s'havia passat no sé quants mesos dormint en una gruta sense llit ni res. es veu que la cova es pot visitar pero es que no la vam saber trobar. el monestir des de fora sembla una fortificació i per dins és molt curios:








el monastir va ser molt important durant l'ocupació otomana perquè els monjos van donar refugi als resistents. els otomans van destruir totes les esglesies ortodoxes del pais. el monestir es va salvar pero gràcies a la seva ubicació (al bell mig de les muntanyes), suposo que gairebé inaccesible a l'època.

després d'estar un parell d'hores per alla i dinar, vam tornar cap a Sofia. a la tarda vaig tenir temps de visitar la galeria d'art (una mica cutre, pero bueno, suficient per passar l'estona) i a les 12 de la nit un altre cop cap a Skopje.

old bazar

la setmana ha transcorregut sense més incidències.

el dilluns em vaig posar en contacte amb escaladors macedonis per veure si hi havia algun boulder o alguna cosa que se li assemblés a skopje. molt amables em van dir que si, que hi havia un boulder i que si volia anar-hi doncs que era el benvingut. hi vaig anar amb un dels irlandesos i la veritat es que pintava molt bé. hi havia però un problema, no tenien peus de gat per deixar-nos i no en venen a macedonia. el que vol comprar-ne ha d'anar a bulgaria o grècia. vaya tela! quina llastima perque semblava guai el boulder aquest. a més els findes obren un rocòdrom.

dimecres al migdia vam estar passejant pel bazar turc. tot i que ja hi havia passat per alla la veritat és que va ser molt ràpid i no em va donar temps a fixar-me el primer cop. aquest cop vaig tenir temps d'observar les paradetes i la gent. es nota que està a la part pobra de la ciutat: el color de la pell de la gent canvia considerablement i tots tenen pinta de ser gitanos (rhoma, com els anomenen aqui), turcs o albanesos. vam parar a dinar en un lloc força nou i vam menjar el gulash (que es veu que es un plat típic musulmà i que es cuina sobretot per les celebracions familiars). el tio es va enrotllar un munt i ens va convidar als cafes. molt amable! després vam seguir passejant i vam anar al mercat del barri. son moltes paredetes de color verd amb uns passadissos super estrets on hi pots trobar de tot. cada parada està especialitzada en algo: ferreteria mini, joguines, bambes, mitjons, etc. i molen les de menjar, que desprenen una "colorositat" brutal. es una zona plagada de mesquites amb els seus "minaretes". li dona un toc pròxim-orient al barri. i es veu que es pot entrar a les mesquites sense problemes.





al vespre cine al centre cultural francès (quina llastima que hi hagi tant poca gent, perque val un munt la pena!

ahir dijous va estar força bé perquè vaig anar a sopar amb una dona macedonia que vaig coneixer a paris. es veu que treballa pel banc mundial i pel govern i la veritat és que es molt bona dona. es va posar supercontenta quan li vaig dir que anava a fer unes pràctiques a macedonia i ahir em va tractar com un rei: em va dur amb cotxe a un restaurant de cuina macedonia (bé, de fet era el tercer que em portava perquè els dos primers eren plens). dins el cotxe al principi no les tenia totes perque el trànsit de la ciutat és molt caòtic i la gent respecta poques senyals de trànsit. pero al veure que estava tranquila, i que inclus parlava pel mobil conduint vaig pensar que no em podria passar res! jeje el sopar va consistir en una amanida tot degustant un txupito d'un licor extrafort que ara no recordo com se diu. el segon plat era carn en una cassola barrejada amb formatge fos. tot molt i molt bo. i de postres una especie de pastis estil musulmà (super dolç i fet amb atmelles) i un pastisset que a paris l'anomenen macarrò. em va fer gracia veure que tambe es típic aqui a macedonia això! i res, que la dona va pagar el sopar i em va dir que mentres estigues a macedonia que no pagaria res jo. iupi! jeje

i avui marxo cap a sofia (decisió d'ultimissima hora). dic marxo perquè els anglesos es queden aqui a skopje. es van rajar d'anar a albania i al final s'han rajat de tot i es queden a skopje (que jo ja la tinc més que vista). pitjor per ells. haviem de llogar un cotxe i viatjar per macedonia pero com que nomes fa un any que tinc el carnet doncs no puc llogar-lo. i els altres no tenen el carnet. el viatge es amb bus i espero que les carreteres siguin millors que les de la setmana passada. ja us explicaré!

tinc fotos del bazar turc pero com que les piles de la camera s'estan carregant doncs ja us les penjaré quan torni de sofia!

que tingueu tots un bon cap de setmana!!