i kosovo!

bé nois, ja soc a vilafranca. i us he d'explicar com va anar la visita a kosovo de divendres! la frontera amb kosovo només està a 20 minuts amb cotxe de skopje. podria estar a 10 minuts, pero ja se sap, les distancies a la regió no es mesuren amb kilometres si no amb temps. si no recordo malament a nivell de dret internacional kosovo segueix sent part de Sèrbia. ara bé, davant l'impossibilitat per part del govern de belgrad d'assegurar una convivència tranquila amb els albanesos (que son majoria aplastant, 88%)...



... nacions unides va decidir ocupar-se de l'administració civil de la regió i l'OTAN de la seguretat. els soldats espanyols estan al nord-oest, a la ciutat de Pec. teniem moltes ganes d'anar-hi perquè de kosovo se'n parla molt, sobreto ara que la situació política és bastant tensa. no fa gaire (el mes pasat em sembla) NU va publicar un informe en el que otorgava al Kosovo una especie d'independencia condicionada, un intent (dolent diuen els experts) d'acontentar ambdues parts: per un cantó kosovo aconseguia tenir un status que s'acosta a l'idea de l'independencia i els serbis evitaven la disgregació total de part del seu territori (molt traumàtica, sobretot després de l'independència del montenegro). aixi que per un politòleg com jo, anar a kosovo representava una experiencia unica que no podia deixar passar abans de tornar a vila.
vam marxar ben d'hora al mati, amb un seat cordoba llogat. vam parar a esmorzar en una road-croissanteria i al cap de 20 minuts erem a la frontera. serbia no reconeix els segell que es posa al passaport quan entres a kosovo. aixi, si mai vols entrar a serbia i et veuen el segellet de nacions unides de que has entrat a kosovo pots tenir alguna que altra complicació. per evitar possibles futures complicacions, en lloc de posar el segellet al passaport, ens van donar un cartonet que hauriem d'entregar al sortir. d'aquesta manera ningu sabrà que hem estat a kosovo.
abans d'anar a Prishtina, la capital, vam anar cap a un poblet que es diu Prizren. pel cami pero haviem de passar per un enclau serbi. és flipant veure com aquests enclaus estan totalment aïllats de l'exterior. administrativament son part de Serbia i, es clar, veus banderes serbies, matricules serbies, etc. es una bogeria: els del poble casi mai surten, suposo que per por a l'odi que regna en aquelles terres. pel que ens han dit poden sobreviure gràcies a una estació d'esqui que hi ha al "municipi". vam trepitjar neu i va estar força bé. vam seguir tot fent rally (joder el de la fundació quina canya li fotia..) fins al poblet. molt maco i ple de mesquites. i, molt fort, a la part alta hi havia les cases que fins no fa gaire ocupaven els serbis del poble i que van ser expulsats. totes les cases eren cremades. pel cami haviem passat les restes d'un monestir ortodox (es a dir, serbi), totalment vallat, fortificat amb alambrades, i protegit per soldats alemanys. una bogeria. de cami cap a prishtina vam veure molts i molts vehicles de la KFOR i moltissimes bases militars. i molts i molts monuments a resistents albanesos caiguts en combat. prishtina és bastant lletja pero, com tirana, s'hi veu molt de moviment. l'anecdota del dia va ser a la tornada. quan vam arribar a la duana macedonia el de la fundació es va adonar que els de la duana kosovar havia oblidat tornar-nos el meu passaport. aghh, els molt cabrons s'han quedat el meu passaport! aixi doncs vam haver de tornar enrerre, on un dels polis ja ens estava esperant amb el meu passaport. juas!

i bé, així son les coses i així us le he eplicat. la meva experiencia macedonia, de moment, ha arribat a la seva fi. espero que us hagin agradat les meves cròniques des de skopje! no sé pas on em portaran els aconteixements. només sé que demà tinc una entrevista a bcn i que ja fa dies que creuo els dits. en el cas que no, el món és gran i d'ilusions no me'n falten.

pd:prometo penjar les fotos aquesta tarda, que encara les tinc a la càmera!

albania!

els macedonis no tenen ni idea del que passa al pais veï. tot i la poca distancia que els separa poca gent hi ha estat. i aixo fa que hi hagi malentesos, com ara el de la noia que treballa a la fundació, que afirmava que els albanesos eren gent violenta i que no entenia com es que voliem anar a passar un cap de setmana en un pais tan subdesenvolupat i perillos com Albania..

vam arribar el divendres a les 4 del mati. nomes hi ha un bus al dia que fa les 9 hores de trajecte entre skopje i tirana i, incomprensiblement, surt a les 7 de la tarda i arriba a les 4 del mati. que dius, havent-hi un sol bus al dia fes que arribi a una hora decent! pel cami vam coneixer el fill del primer paio que es va escapar d'una presó comunista a Albania. després es veu que es va refugiar a Suissa. en arribar a Tirana la primera impresió va ser molt bona: els edificis super moderns, els carrers nets i arreglats, etc etc. Tirana no té molt d'encant pero em fa l'efecte que ha sapigut atraure les inversions extrangeres que l´han convertit, a primera vista, en una capital moderna. després un s'adona que això és parcialmen veritat, i que com més ens allunyem del centre pitjors son les infrastructures: carrers transitadisims sense asfaltar i amb uns bots impresionants, no hi ha aceres, etc. pero bueno, el centre li passa la mà per la cara a skopje.



a més a més és molt curios perque molts edificis estan pintats amb colors llampants, cosa que alegra la vista. i no només a la ciutat: a les zones rurals la gent també pinta les cases aixi.





i moltissima gent parla italià!

doncs bé, com que haviem d'esperar a les 9 del mati per a que ens obrissin l'alberg vam estar passejant pel centre de tirana amb el noi del bus. amb mitja hora més o menys ho vam tenir vist tot. de fet diriem que lo que s´ha de visitar està a l'avinguda principal que travessa la ciutat.
check-in a l'alberg i visita a l'Albanian Institute for International Studies (AIIS). va ser molt interessant parlar amb el director general, un paio catxondo de 27 anys. ens va explicar que la gent aqui no confia amb l'estat i que per aixo s'espavila sense ell, i que aixo era el que havia generat el desenvolupament. que es una democracia estable i real i que la taxa de participacio és força elevada. bueno, i moltes mes coses que ara no recordo. i després ens va dir que si voliem que a la nit sortiriamb amics i que si ens voliem apuntar. i que l'endemà que si ens voliem apuntar a sopar amb gent de la fundació. a tot vam dir que si, i acte seguit, un home de la fundació ens va portar en un restaurant tipic albanes. vam menjar de conya i vam beure jo que se quantes ampolles d'un licor super fort que es diu algo aixi com "rakia". molt i molt bo! a més a més va ser bastant pintoresc perque a part de l'home de la fundació, s'hi va apuntar un amic seu que toca la guitarra (repertori internacional!) i la seva filla, que parla espanyol (el va aprendre mirant culebrons sudamericans. espectacular!). tot plegat va estar molt bé i ens va costar aixecar-nos de la taula. a la nit vam sortir i vam anar a prendre una birra en un restaurant giratori. com el que havien de fer a vilafranca.. la resta de la nit va transcorrer sense més incidencies.
l'endemà intent frustrat de visita al museu d'historia (tancaven aviat) i visita amb minibus (es el mitja de transport public més frequent a albania. son furgonetes que fan una ruta fixa i la gent ja sap on els ha d'anar a buscar perque depenent de la zona es concentren en un lloc o en un altre. i no arranquen fins que la furgo s'omple. molt curiós) a kruja.





es un poble penjat d'una muntanya, amb un casc antic petit pero pintoresc. el castell antic va ser substituit per una fortalesa comunista horrible.
a la nit sopar amb els director de la fundació + la novia + un amic + el que ens va dur al restaurant + el de la guitarra + la filla que parla espanyol en un restaurant de marisc. molt i molt bo tot plegat. bebent el mateix licor que el dia abans i amb musica del julio iglesias de fons! la resta de la nit va transcorrer sense mes incidencies.
el diumenge viatge amb minibus a durres, ciutat costanera super lletja. una especie de lloret a lo cutre. no val la pena anar-hi.



la tornada va ser molt animada perque anavem 19 persones en una furgo de 12 (gent dreta o assentada amb taburets) i ens va parar la poli. bulla del poli al conductor i au, segueix que no ha estat res. just 100 metres després es va parar a recollir més gent.
albania és bastant més car que macedonia. i la gent es super super acollidora. en tot moment que hem demanat alguna cosa la gent ens ha ofert la seva ajuda i més. des del paio al que vam preguntar on era l'alberg i tot i fer tard a la feina s'oferia a acompanyar-nos a l'adreça indicada, passant pel paio que en entrar a la mesquita ens la va ensenyar tota i després ens va acompanyar a l'estació de busos perque no teniem ni idea on era, fins a l'home (vell vell) de l'estacio de busos que parlava del barça i del partit del dia abans amb el madrid. una pasada, i crec que n'hauriem de prendre exemple.

Per acabar us deixo amb un parell de fotos:

· boxes...



· l'estació internacional de busos de Tirana..



PD: el diaridesdeskopje està arribant a la seva fi ja que el dissabte torno a casa. hi ha la possibilitat de treballar a BCN i si no vaig a fer l'entrevista segur que no m'ho donen. així doncs a creuar els dits i FINS AVIAT!

sofia!

aquest cap de setmana ha tocat el torn a Sofia, la capital de Bulgaria! vaig marxar amb el bus de les 12 de la nit divendres i a les 6 hora local (1 hora més) era a l'estació. a la duana macedonia i a la bulgara tot es duplica: et demanen els passaports dos cops, comproben que el de la foto siguis tu dos cops, et revisen les bosses dos cops, etc. entre pitus i flautes 1 hora parats allà al mig. amb la qual cosa, vaig dormir molt poquet durant el viatge. allà al'estació vaig esperar que es fes de dia per agafar un taxi i anar cap a l'hostal. els llits no s'alliberaven fins les 11, amb la qual cosa ni escansar ni res. vaig esmorzar i a les 8 i mitja ja estava visitant la ciutat. feia molt bon dia i s'agraïa, perque al solet s'hi estava molt bé. s'hi estava tant bé que en assentar-me en un banc d'un parc em vaig adormir uns 20 minuts. estava fet pols. sense saber-ho vaig engantxar el dia nacional de bulgaria. ja m'extranyava que algo passava quan vaig veure que la gent anav amb banderes pel carrer, jeje. aquest dia se celebra, si no recordo malament, l'independenicia de Bulgaria després que els russos els alliberessin de l'imperi otomà. això va ser el 1878. pero resulta que un parell de dies després les potencies mundials de l'epoca van tenir por de que els russos s'aprofitarien del nou pais i els van dividir en dos (la del nord, totalment autonoma, i la del sud, que no recordo de qui depenia). [tot això m'ho va explicar un noi bulgar que treballava a l'alberg].



a totes les esglesies que entrava feien missa pero em va agradar perquè jo mai havia vist una missa ortodoxa. no us ho sabria explicar: canten tota l'estona i els capellans no paren d'entrar i de sortir d'unes portes, rollo salon de l'oeste, que hi ha, per enendre'ns, a l'absis. hi hi ha molts capellans per alla donant voltes.
la ciutat es pot visitar, de sobres, en un dia i no és molt maca que diguem. el millor son les esglesies, molt maques. algunes estan en llocs insospitats, com aquesta, al mig d'una plaça plena de cotxes!



al vespre estava més que mort i després d'estar parlant sobre els bulgaria i els balkans amb general amb el bulgar de l'alberg i una americana vaig anar a dormir. no sabia que els bulgars estaven mal vistos a macedonia. es veu que els bulgars sempre han reclamat no sé quina part de macedonia perquè hi ha minories bulgares i no sé què. vaja, es el problema de sempre. i a més a més, resulta que després de l'entrada de bulgaria a la UE els macedonis necessiten visat per entrar al pais (abans no): a part de tocar els cullons perque el visat s'ha de pagar, ha suposat un desastre per les zones de macedonia que estan a la frontera, ja que hi havia molt de comerç a petita escala a banda i banda de la frontera. i economicament això ha sigut un desastre pels pobres macedonis! es veu que no fa ni un mes uns hooligans van ostiar a uns paios que homnatjaven no sé quin monument bulgar a skopje. bé, de brètols n'hi ha a tot arreu!

l'endemà al mati vaig anar d'excursió amb dues noies americanes al monestir de rila, que està a dues hores amb cotxe al sud de Sofia. una pasada. és patrimoni de l'unesco i està en una profunda vall al massis de rila. el va fundar en sant john de rila que es veu que abans s'havia passat no sé quants mesos dormint en una gruta sense llit ni res. es veu que la cova es pot visitar pero es que no la vam saber trobar. el monestir des de fora sembla una fortificació i per dins és molt curios:








el monastir va ser molt important durant l'ocupació otomana perquè els monjos van donar refugi als resistents. els otomans van destruir totes les esglesies ortodoxes del pais. el monestir es va salvar pero gràcies a la seva ubicació (al bell mig de les muntanyes), suposo que gairebé inaccesible a l'època.

després d'estar un parell d'hores per alla i dinar, vam tornar cap a Sofia. a la tarda vaig tenir temps de visitar la galeria d'art (una mica cutre, pero bueno, suficient per passar l'estona) i a les 12 de la nit un altre cop cap a Skopje.

old bazar

la setmana ha transcorregut sense més incidències.

el dilluns em vaig posar en contacte amb escaladors macedonis per veure si hi havia algun boulder o alguna cosa que se li assemblés a skopje. molt amables em van dir que si, que hi havia un boulder i que si volia anar-hi doncs que era el benvingut. hi vaig anar amb un dels irlandesos i la veritat es que pintava molt bé. hi havia però un problema, no tenien peus de gat per deixar-nos i no en venen a macedonia. el que vol comprar-ne ha d'anar a bulgaria o grècia. vaya tela! quina llastima perque semblava guai el boulder aquest. a més els findes obren un rocòdrom.

dimecres al migdia vam estar passejant pel bazar turc. tot i que ja hi havia passat per alla la veritat és que va ser molt ràpid i no em va donar temps a fixar-me el primer cop. aquest cop vaig tenir temps d'observar les paradetes i la gent. es nota que està a la part pobra de la ciutat: el color de la pell de la gent canvia considerablement i tots tenen pinta de ser gitanos (rhoma, com els anomenen aqui), turcs o albanesos. vam parar a dinar en un lloc força nou i vam menjar el gulash (que es veu que es un plat típic musulmà i que es cuina sobretot per les celebracions familiars). el tio es va enrotllar un munt i ens va convidar als cafes. molt amable! després vam seguir passejant i vam anar al mercat del barri. son moltes paredetes de color verd amb uns passadissos super estrets on hi pots trobar de tot. cada parada està especialitzada en algo: ferreteria mini, joguines, bambes, mitjons, etc. i molen les de menjar, que desprenen una "colorositat" brutal. es una zona plagada de mesquites amb els seus "minaretes". li dona un toc pròxim-orient al barri. i es veu que es pot entrar a les mesquites sense problemes.





al vespre cine al centre cultural francès (quina llastima que hi hagi tant poca gent, perque val un munt la pena!

ahir dijous va estar força bé perquè vaig anar a sopar amb una dona macedonia que vaig coneixer a paris. es veu que treballa pel banc mundial i pel govern i la veritat és que es molt bona dona. es va posar supercontenta quan li vaig dir que anava a fer unes pràctiques a macedonia i ahir em va tractar com un rei: em va dur amb cotxe a un restaurant de cuina macedonia (bé, de fet era el tercer que em portava perquè els dos primers eren plens). dins el cotxe al principi no les tenia totes perque el trànsit de la ciutat és molt caòtic i la gent respecta poques senyals de trànsit. pero al veure que estava tranquila, i que inclus parlava pel mobil conduint vaig pensar que no em podria passar res! jeje el sopar va consistir en una amanida tot degustant un txupito d'un licor extrafort que ara no recordo com se diu. el segon plat era carn en una cassola barrejada amb formatge fos. tot molt i molt bo. i de postres una especie de pastis estil musulmà (super dolç i fet amb atmelles) i un pastisset que a paris l'anomenen macarrò. em va fer gracia veure que tambe es típic aqui a macedonia això! i res, que la dona va pagar el sopar i em va dir que mentres estigues a macedonia que no pagaria res jo. iupi! jeje

i avui marxo cap a sofia (decisió d'ultimissima hora). dic marxo perquè els anglesos es queden aqui a skopje. es van rajar d'anar a albania i al final s'han rajat de tot i es queden a skopje (que jo ja la tinc més que vista). pitjor per ells. haviem de llogar un cotxe i viatjar per macedonia pero com que nomes fa un any que tinc el carnet doncs no puc llogar-lo. i els altres no tenen el carnet. el viatge es amb bus i espero que les carreteres siguin millors que les de la setmana passada. ja us explicaré!

tinc fotos del bazar turc pero com que les piles de la camera s'estan carregant doncs ja us les penjaré quan torni de sofia!

que tingueu tots un bon cap de setmana!!

shutka book of records

ahir me'n vaig oblidar de posar-ho... el dimecres abans de marxar cap a polònia vaig anar amb en Turker a inscriure'm a la policia. on critsu va perdre l'espardenya, vaja. l'experiència de passar per una comisaria macedonia no té mes i omplir uns paperots (en círilic, que cabrons) no té més. la legislació del pais diu que tot extranger s'ha d'inscriure com a molt tard 3 dies després de la seva arribada. jo ja portava 2 setmanes i el poli va posar alguna pega, pero em va fer igualment el paperot. en teoria, cada cop que surts i tornes a entrar del pais s'ha de fer el mateix, amb la qual cosa m'hauria d'haver inscrit de nou al tornar de polònia. pero vam decidir no fer-ho: massa paperassa. i total, a la frontera no em van demanar res!

després vam passejar una estona per la zona i en turker ens va convidar a un pastisset i una beguda típica balcànica (era una especie de beguda fermentada). molt bo tot plegat i molt autèntic el bar. i després, com que erem a prop de casa seva, ens va fer pujar al cotxe i ens va portar a donar un tomb. i li vaig demanar d'anar a Shutka!



em sembla que va ser l'últim dissabte abans de marxar. m'estava esperant a casa que es fesin les 11. a la tele vaig ensopegar amb un documental, rodat en una zona molt pobre. eren gitanos i tenia pinta de ser europa de l'est. després, mirant al teletext, vaig llegir que el documental havia estat rodat en un suburbi de skopje, Shutka, de majoria gitana. un dels racons més pobres d'europa, deia. el documental del que us parlo és diu Shutka book of records i tot i que encara no l'he vist sencer us el recomano.

l'inglès no m'entenia quan jo li explicava de què anava la peli. pero no va tardar gaire en entendreu-ho. crec que Shutka SI és el cul d'Europa. deu estar a un quart d'hora del centre de la ciutat i és un altre món. no es veu cap blanc, tots pells morena-gitana. vam veure poc pero suficient per fer-te'n l'idea. circulavem pel que suposo que deu ser el carrer principal. a la nostra esqurra s'extenia una especie de mercat caòtic i destartal·lat a l'aire lliure. a mà dreta cases, bastant velles, i parades de tota mena de coses. estava ple de gent i el trànsit era caòtic. no m'hagués atrevit a baixar del cotxe ni de conya. al cap d'una estona començavem a veure carrers perpenidculars al nostre. es veia molta pobresa i nens descalços. això si, el carrer ple de mercedes d'aquells antics. no sé com explicar-ho, mireu el documental. al cap d'una estona ja haviem passat el nucli i estavem a la carretera que duu a kosovo (no és lluny, a uns 20 km, darrere les muntanyes imprsionants que s'extenien davant nostre).
el tio no sabia massa bé on girar i va decidir agafar una especie de cami asfaltat a mà esquerra que semblava que rodejava shutka per darrere. a banda i banda teniem ara uns camps enormes plens de merda: tota mena de productes de plàstic, roba, sabates, runa, bidons, etc. no sé, molta merda. i llavors en turker ens va explicar que en aquells camps es van allotjar els refugiats de kosovo que fugien la guerra de 1999. i que el govern macedoni se'n va desentendre per complet perquè l'arribada massiva d'albano-kosovars estava modifcant el fràgil equilibri ètnic (no sé quin equilibri, perquè els albanesos només son el 20% pero bueno..). això va significar que la comunitat internacional i les organitzacions internacionals havia de treballar a destajo per evitar un desastre. de fet no sé si ho van aconseguir.



i res, que em va agradar molt l'excursioneta perquè volguem o no això també és europa. l'endemà a l'oficina ho vaig explicar amb molt d'orgull a la noia que hi treballa i les seves paraules van ser d'incredulitat: com podia ser que haguessim volgut anar a veure un lloc com Shutka amb la mar de coses maques que hi ha a Macedonia (el sud, els llacs, etc.). li vaig dir que això també era macedonia. de totes formes no em va extranyar la seva resposta, ja que un altre dia, preguntan-li si vivia a la part dreta o esquerra del riu es va indignar una mica perquè ella és macedonia i com podia pensar que podia viure a l'altra banda del riu (majoria albanesa i turca i la més pobre). mica en mica començo a entendre perquè va haver-hi una guerra als balcans...

per acabar per avui us deixo amb una altra foto de ohrid



Bona nit!

pd: les dues primeres fotos no son meves, jeje

pd2: francesc, les fotos no son fetes amb el mòbil! quin insult, pordiós! jeje l que passa és que les redueixo perquè si no no podria penjar-les.

a la recerca del tems perdut..

ara feia dies que no escribia i la veritat és que se m'havien anat acumulant bastantes coses a la memoria. pero tinc excusa, he estat de gira europea: polonia i milano! del primer pais us deixo tres fotos:

· el PKIN, regal de Stalin a Varsovia. es veu que els varsoviencs l'odien..



· soldats formant davant del que seria "la tomba del soldat desconegut" polonesa. estaven esperant un petit home que va sortir d'un cotxe amb els vidres tintats i que semblava important i que havia de fer una ofrena floral



· carrer del centre històric de varsovia, que és preciós.



així a tall de reflexió dir-vos que vaig quedar flipat veient les fotos de com va quedar la ciutat després de la II Guerra Mundial. Els nazis la van deixar a ras de terra i tot els monuments histroics que hi ha son una reconstrucció del originals. si en voleu saber més podeu clickar aquí o mirar la pelicula "el pianista", del Roman Polanski. és dura pero molt bona.

de tornada cap a skopje, com que tenia una bona estona d'espera, vaig agafar el tren i vaig visitar el centre de milano. l'aventura, d'hora i mitja, em va permetre veure el duomo (quina llàstima, estan fent obres a la façana!), la scala i la galeria vittorio emanuele. pel que vaig veure és una ciutat pijissima: les botigues, la gent, els cotxes, etc. passejant per la via duomo, i que vé a ser la parellada d'aqui (si em permeteu la comparació..) estava pensant que els italians tenen raó: el nord no té res a veure amb el sud! i com que era carnaval molts nens anaven disfressats amb els pares.



a l'autobus que ens portava de la terminal a l'avió vaig sentir gent parlant castellà. que raro, vaig pensar. i la casualitat va fer que un d'ells seiés al meu costat a l'avió. resulta que eren oficials militars espanyols que tornaven d'un permís i tornaven a la seva base de Pec, al Kosovo. Vaig estar parlant tot el viatge amb ell i va ser molt i molt interessant. una persona superculta i em vaig quedar bocabadat amb les seves reflexions sobre els balkans, la guerra, les missions internacionals, i la política en general. a l'aeroport de skopje vaig coneixer la resta de la comitiva. em van fer una mica d'enveja quan van recollir dos pernils de pota negra que s'enduien cap a la base. com que un cap de setmana d'aquests vaig cap a kosovo em va dir que no tindria cap problema en fer d'amftrió. la veritat és que seria molt interessant. i res, a ells els esperava un vehicle militar espanyol i a mi el taxista de sempre que, amb el seu anglès de mínims, la veritat és que converteix el vaitge fins a la ciutat en algo divertit.

al vespre vaig coneixer els dos irlandesos. quan vaig estar a irlanda ja fa uns anys només vaig tenir contacte amb un irlandes, i l'única frase que em va dirigir en 2 meosos no la vaig entendre. aquests tampoc se'ls enten garie, cosa que fa que m'aburreixi una mica amb ells!

aquest cap de setmana hem anat a ohrid. la ciutat i el llac son patrimoni de l'unesco i la veritat és que és preciosa. té un casc històric força mono i té uns racons de postal. el llac fa de frontera: l'altra riba que es veu des de la ciutat és albània. vam anar-hi amb bus. la carretera travessa unes muntanyes altissimes i els precipis que es veuen son realment impressionants. diguem que és el tiou de carreteres que un no les té totes. jeje al cap de dues hores i mitja erem a l'estació de busos de ohrid. després de decidir que l'habitació que ens oferia un paio a peu d ebus no era fiable vam demanar consell a l'oficina d'informació. que tampoc és que semblés molt de fiar, pero bueno. després d'un parell de trucades i d'esperar 5 minuts es presenta un homenet força eixerit: part de casa seva l'havia convertit en un hostal per turistes. net i arreglat, no podia demanar més. no parava de txerrar i després d deixar les bosses ens va portar a un retsaurant on s'hi menjava força bé. vam dinar i vam visitar la ciutat. a destacar els frescos de l'interior de les esglesies, una petita capella de pescadors a la vora del mar, el que diuen que és l'universitat més antiga d'europa i una esglèsia penjada a la muntanya a la vora del mar. més que enrollar-me amb detalls que potser us aburreixen us deixo un parell de fotos:

· la capella de pescadors (brutal!)



· l'esglesia penjada



· vista de la ciutat des del turó on hi ha el centre històric



si us hi fixeu l'arquitectura ésaixí feta de totxos, cosa que li dona bastant de color i que a mi particularment m'agrada. també vam veure un baptisteri de l'época hel·lenica amb un mosaic que tenia l'esvàstica nazi. ja sabeu que els nazis van agafar el simbol aquest i se'l van apropiar.

després de veure l'irlanda-anglaterra de rugby (semblava que si no el veien s'acabava el món..) i prendre unes skopsko (la birra de macedonia), jo i un dels irlandesos vam anar a dormir. els altres dos van arribar bastant més tard.

l'endemà al matí (o sigui avui) el senyor de la casa ens ha fet de taxista i ens ha portat a un monestir que hi ha just a la frontera amb albania: sant naum. una joia situada en un lloc recòndit.



allà hi ha enterrat sant naum (un eclesiastic que va fundar el que diuen que és la primera universitat d'europa) i es veu que si poses l'orella damunt de la seva tomba pots sentir bategar el seu cor. els altres convençuts que havien sentit algo. jo particularment no he sentit res... pero les llegendes ja ho tenen això! un altre cop, els frescos de temps immemorials espectaculars i els bancs tallats de fusta brutals. és tradició a les esglesies ortodoxes posar una espelma molt curiosa (es primeta i llaaarga) pels essers estimats: tranquils, aixi ho he fet! les vistes al llac eren força maques i ben a prop hi ha unes muntanyes altíssimes que estaven nevades:



es nota que es un lloc turistic i a l'estiu deu estar a petar de gent. aquesta época de l'any però, amb un fred que pelava, tot estava txapat.

l'idea era tornar a skopje amb autobus. resulta però que estava tot ple i que hauriem d'haver reservat. i ara que fem? al final hem tornat amb taxi cap a skopje. tot un luxe per, un altre cop, 4 txavos.

abans de deixa-vos fins el proper post vull agraïr a tots els lectors la vostra fidelitat i els vostres comentaris. ja sé que n'hi ha alguns que van superatrafagats i que no tenen temps de llegir-ho tot (oi jaumet), pero l'intenció és el que compta!!

Bona nit!

historia

després de la II guerra mundial un paio que es deia Tito va crear la República Socialista Federal de Iugoslavia, una federació de sis repúbliques socialistes entre les quals hi havia Macedonia.
el 8 de septembre de 1991 macedonia va aconseguir, pacificament, l'independencia. La guerra de Bosnia no els va afectar i el pais va estar calmat fins la guerra de Kosovo, el 1999. Es veu que el conflicte va provocar una entrada massiva d'albanesos buscant refugi, cosa que va trencar l'equilibri i va desestabilitzar el pais. tant que després del conflicte alguns grups radicals albanesos es van revoltar per aconseguir l'independència de les regions del pais amb majoria albanesa (al nord i oest del pais). vet aqui un mapa etnic del pais...



així, el 2001 l'Exercit d'Alliberament Nacional (albanes) es va revoltar i va començar una guerra amb l'exèrcit del pais. Finalment l'OTAN va haver d'intervenir per posar pau i es va signar l'acord de Ohrid (que és una ciutat del sud), en el que el govern es comprometia a reconeixer i a donar més poders a la minoria albanesa. els albanesos per la seva part es comprometien a abandonar les tesis separatistes i a reconeixer les institucions del pais.
des de llavors es veu que el pacte s'està complint. pero la societat segueix molt dividida i els albanesos segueixent estant discriminats. pel que he sentit aqui les dues comunitats no es poden ni veure. home, la veritat és que de moment he vist poc pero hi ha la sensació de que hi ha poca barreja: a un cantó del riu hi viuen els macedonis (la part més rica) i a l'altre cantó els albanesos, turcs, etc. (els més pobres). es veu que de moment la cosa s'aguanta pero que no seria d'extranyar que un dia tornes a petar.
macedonia tampoc es gaire amiga de grècia ja que quan es van independitzar van adoptar una bandera amb l'estel de Vergina, que es veu que és un simbol molt lligat a Alexandre el Gran. I es clar, els grecs s'oposaven a que la nova macedonia fes referencia a l'antiga macedonia (que ocupava bona part de la Grècia d'avui). és per això els pobres macedonis van haver de canviar la bandera (l'actual és molt txula)...



... i el nom (de República de Macedonia a Antiga Republica Iugoslava de Macedonia [FYRM en anglès], que és bastant lleig). tot i que em sembla que oficialment és candidat a entrar a la UE les converses encara no han començat. la veritat és que des d'aqui això de la unió europea es veu lluuuuuuuuny...

i res, el cap de setmana ha transcorregut sense més. visita a la fortificació bizantina amb una mica més de calma, passejada per la ciutat, intent frustat de visita al museu d'art contemporani (estava tancat) i sessió de cine. aqui les pel·licules son en versió orginal subtitulada, potser és per això que la gent jove sembla que parla millor l'anglès que nosaltres...

fotos del dia

- vista de algunes de les mezquites del bazar turc



- vista de la ciutat amb la creu enorme aquella mirant-s'ho tot des de dalt