25.2.07

a la recerca del tems perdut..

ara feia dies que no escribia i la veritat és que se m'havien anat acumulant bastantes coses a la memoria. pero tinc excusa, he estat de gira europea: polonia i milano! del primer pais us deixo tres fotos:

· el PKIN, regal de Stalin a Varsovia. es veu que els varsoviencs l'odien..



· soldats formant davant del que seria "la tomba del soldat desconegut" polonesa. estaven esperant un petit home que va sortir d'un cotxe amb els vidres tintats i que semblava important i que havia de fer una ofrena floral



· carrer del centre històric de varsovia, que és preciós.



així a tall de reflexió dir-vos que vaig quedar flipat veient les fotos de com va quedar la ciutat després de la II Guerra Mundial. Els nazis la van deixar a ras de terra i tot els monuments histroics que hi ha son una reconstrucció del originals. si en voleu saber més podeu clickar aquí o mirar la pelicula "el pianista", del Roman Polanski. és dura pero molt bona.

de tornada cap a skopje, com que tenia una bona estona d'espera, vaig agafar el tren i vaig visitar el centre de milano. l'aventura, d'hora i mitja, em va permetre veure el duomo (quina llàstima, estan fent obres a la façana!), la scala i la galeria vittorio emanuele. pel que vaig veure és una ciutat pijissima: les botigues, la gent, els cotxes, etc. passejant per la via duomo, i que vé a ser la parellada d'aqui (si em permeteu la comparació..) estava pensant que els italians tenen raó: el nord no té res a veure amb el sud! i com que era carnaval molts nens anaven disfressats amb els pares.



a l'autobus que ens portava de la terminal a l'avió vaig sentir gent parlant castellà. que raro, vaig pensar. i la casualitat va fer que un d'ells seiés al meu costat a l'avió. resulta que eren oficials militars espanyols que tornaven d'un permís i tornaven a la seva base de Pec, al Kosovo. Vaig estar parlant tot el viatge amb ell i va ser molt i molt interessant. una persona superculta i em vaig quedar bocabadat amb les seves reflexions sobre els balkans, la guerra, les missions internacionals, i la política en general. a l'aeroport de skopje vaig coneixer la resta de la comitiva. em van fer una mica d'enveja quan van recollir dos pernils de pota negra que s'enduien cap a la base. com que un cap de setmana d'aquests vaig cap a kosovo em va dir que no tindria cap problema en fer d'amftrió. la veritat és que seria molt interessant. i res, a ells els esperava un vehicle militar espanyol i a mi el taxista de sempre que, amb el seu anglès de mínims, la veritat és que converteix el vaitge fins a la ciutat en algo divertit.

al vespre vaig coneixer els dos irlandesos. quan vaig estar a irlanda ja fa uns anys només vaig tenir contacte amb un irlandes, i l'única frase que em va dirigir en 2 meosos no la vaig entendre. aquests tampoc se'ls enten garie, cosa que fa que m'aburreixi una mica amb ells!

aquest cap de setmana hem anat a ohrid. la ciutat i el llac son patrimoni de l'unesco i la veritat és que és preciosa. té un casc històric força mono i té uns racons de postal. el llac fa de frontera: l'altra riba que es veu des de la ciutat és albània. vam anar-hi amb bus. la carretera travessa unes muntanyes altissimes i els precipis que es veuen son realment impressionants. diguem que és el tiou de carreteres que un no les té totes. jeje al cap de dues hores i mitja erem a l'estació de busos de ohrid. després de decidir que l'habitació que ens oferia un paio a peu d ebus no era fiable vam demanar consell a l'oficina d'informació. que tampoc és que semblés molt de fiar, pero bueno. després d'un parell de trucades i d'esperar 5 minuts es presenta un homenet força eixerit: part de casa seva l'havia convertit en un hostal per turistes. net i arreglat, no podia demanar més. no parava de txerrar i després d deixar les bosses ens va portar a un retsaurant on s'hi menjava força bé. vam dinar i vam visitar la ciutat. a destacar els frescos de l'interior de les esglesies, una petita capella de pescadors a la vora del mar, el que diuen que és l'universitat més antiga d'europa i una esglèsia penjada a la muntanya a la vora del mar. més que enrollar-me amb detalls que potser us aburreixen us deixo un parell de fotos:

· la capella de pescadors (brutal!)



· l'esglesia penjada



· vista de la ciutat des del turó on hi ha el centre històric



si us hi fixeu l'arquitectura ésaixí feta de totxos, cosa que li dona bastant de color i que a mi particularment m'agrada. també vam veure un baptisteri de l'época hel·lenica amb un mosaic que tenia l'esvàstica nazi. ja sabeu que els nazis van agafar el simbol aquest i se'l van apropiar.

després de veure l'irlanda-anglaterra de rugby (semblava que si no el veien s'acabava el món..) i prendre unes skopsko (la birra de macedonia), jo i un dels irlandesos vam anar a dormir. els altres dos van arribar bastant més tard.

l'endemà al matí (o sigui avui) el senyor de la casa ens ha fet de taxista i ens ha portat a un monestir que hi ha just a la frontera amb albania: sant naum. una joia situada en un lloc recòndit.



allà hi ha enterrat sant naum (un eclesiastic que va fundar el que diuen que és la primera universitat d'europa) i es veu que si poses l'orella damunt de la seva tomba pots sentir bategar el seu cor. els altres convençuts que havien sentit algo. jo particularment no he sentit res... pero les llegendes ja ho tenen això! un altre cop, els frescos de temps immemorials espectaculars i els bancs tallats de fusta brutals. és tradició a les esglesies ortodoxes posar una espelma molt curiosa (es primeta i llaaarga) pels essers estimats: tranquils, aixi ho he fet! les vistes al llac eren força maques i ben a prop hi ha unes muntanyes altíssimes que estaven nevades:



es nota que es un lloc turistic i a l'estiu deu estar a petar de gent. aquesta época de l'any però, amb un fred que pelava, tot estava txapat.

l'idea era tornar a skopje amb autobus. resulta però que estava tot ple i que hauriem d'haver reservat. i ara que fem? al final hem tornat amb taxi cap a skopje. tot un luxe per, un altre cop, 4 txavos.

abans de deixa-vos fins el proper post vull agraïr a tots els lectors la vostra fidelitat i els vostres comentaris. ja sé que n'hi ha alguns que van superatrafagats i que no tenen temps de llegir-ho tot (oi jaumet), pero l'intenció és el que compta!!

Bona nit!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones!
Em quedo amb la part (petita) de l'agraïment que em pertoca i me n'alegro que hagis recuperat el temps perdut amb un post tan gràfic i tan entretingut!!

Hastalueguito,
Sil

Anònim ha dit...

Petruuuus!!!!!

Increïble tiu, tot espectacular! Jo de gran vull ser becari aquí on "treballes" tu!

Apa-li! Que et començi a agradar Chk Chk Chk o et curru...

Petooons!!

Anònim ha dit...

joder q b t'ho muntes eh! amunt i avall sense parar, i per 4 txavos!
Pensava q aquest estiu a navarra ja havies vist prou pedres, però veig q no! jejeje
records i cuida't!!

Unknown ha dit...

silvia: et faré lectora predilecta! jeje

chollin: !!! ! jeje

martí: si tio, m'agraden les pedres. ho reconec! :D

Anònim ha dit...

Gosh Petrus!!Això sí que és un afalac!!!

segur que coincideixo amb els altres "adeptes" que el mèrit no és pas del lector!