12.3.07

albania!






els macedonis no tenen ni idea del que passa al pais veï. tot i la poca distancia que els separa poca gent hi ha estat. i aixo fa que hi hagi malentesos, com ara el de la noia que treballa a la fundació, que afirmava que els albanesos eren gent violenta i que no entenia com es que voliem anar a passar un cap de setmana en un pais tan subdesenvolupat i perillos com Albania..

vam arribar el divendres a les 4 del mati. nomes hi ha un bus al dia que fa les 9 hores de trajecte entre skopje i tirana i, incomprensiblement, surt a les 7 de la tarda i arriba a les 4 del mati. que dius, havent-hi un sol bus al dia fes que arribi a una hora decent! pel cami vam coneixer el fill del primer paio que es va escapar d'una presó comunista a Albania. després es veu que es va refugiar a Suissa. en arribar a Tirana la primera impresió va ser molt bona: els edificis super moderns, els carrers nets i arreglats, etc etc. Tirana no té molt d'encant pero em fa l'efecte que ha sapigut atraure les inversions extrangeres que l´han convertit, a primera vista, en una capital moderna. després un s'adona que això és parcialmen veritat, i que com més ens allunyem del centre pitjors son les infrastructures: carrers transitadisims sense asfaltar i amb uns bots impresionants, no hi ha aceres, etc. pero bueno, el centre li passa la mà per la cara a skopje.



a més a més és molt curios perque molts edificis estan pintats amb colors llampants, cosa que alegra la vista. i no només a la ciutat: a les zones rurals la gent també pinta les cases aixi.





i moltissima gent parla italià!

doncs bé, com que haviem d'esperar a les 9 del mati per a que ens obrissin l'alberg vam estar passejant pel centre de tirana amb el noi del bus. amb mitja hora més o menys ho vam tenir vist tot. de fet diriem que lo que s´ha de visitar està a l'avinguda principal que travessa la ciutat.
check-in a l'alberg i visita a l'Albanian Institute for International Studies (AIIS). va ser molt interessant parlar amb el director general, un paio catxondo de 27 anys. ens va explicar que la gent aqui no confia amb l'estat i que per aixo s'espavila sense ell, i que aixo era el que havia generat el desenvolupament. que es una democracia estable i real i que la taxa de participacio és força elevada. bueno, i moltes mes coses que ara no recordo. i després ens va dir que si voliem que a la nit sortiriamb amics i que si ens voliem apuntar. i que l'endemà que si ens voliem apuntar a sopar amb gent de la fundació. a tot vam dir que si, i acte seguit, un home de la fundació ens va portar en un restaurant tipic albanes. vam menjar de conya i vam beure jo que se quantes ampolles d'un licor super fort que es diu algo aixi com "rakia". molt i molt bo! a més a més va ser bastant pintoresc perque a part de l'home de la fundació, s'hi va apuntar un amic seu que toca la guitarra (repertori internacional!) i la seva filla, que parla espanyol (el va aprendre mirant culebrons sudamericans. espectacular!). tot plegat va estar molt bé i ens va costar aixecar-nos de la taula. a la nit vam sortir i vam anar a prendre una birra en un restaurant giratori. com el que havien de fer a vilafranca.. la resta de la nit va transcorrer sense més incidencies.
l'endemà intent frustrat de visita al museu d'historia (tancaven aviat) i visita amb minibus (es el mitja de transport public més frequent a albania. son furgonetes que fan una ruta fixa i la gent ja sap on els ha d'anar a buscar perque depenent de la zona es concentren en un lloc o en un altre. i no arranquen fins que la furgo s'omple. molt curiós) a kruja.





es un poble penjat d'una muntanya, amb un casc antic petit pero pintoresc. el castell antic va ser substituit per una fortalesa comunista horrible.
a la nit sopar amb els director de la fundació + la novia + un amic + el que ens va dur al restaurant + el de la guitarra + la filla que parla espanyol en un restaurant de marisc. molt i molt bo tot plegat. bebent el mateix licor que el dia abans i amb musica del julio iglesias de fons! la resta de la nit va transcorrer sense mes incidencies.
el diumenge viatge amb minibus a durres, ciutat costanera super lletja. una especie de lloret a lo cutre. no val la pena anar-hi.



la tornada va ser molt animada perque anavem 19 persones en una furgo de 12 (gent dreta o assentada amb taburets) i ens va parar la poli. bulla del poli al conductor i au, segueix que no ha estat res. just 100 metres després es va parar a recollir més gent.
albania és bastant més car que macedonia. i la gent es super super acollidora. en tot moment que hem demanat alguna cosa la gent ens ha ofert la seva ajuda i més. des del paio al que vam preguntar on era l'alberg i tot i fer tard a la feina s'oferia a acompanyar-nos a l'adreça indicada, passant pel paio que en entrar a la mesquita ens la va ensenyar tota i després ens va acompanyar a l'estació de busos perque no teniem ni idea on era, fins a l'home (vell vell) de l'estacio de busos que parlava del barça i del partit del dia abans amb el madrid. una pasada, i crec que n'hauriem de prendre exemple.

Per acabar us deixo amb un parell de fotos:

· boxes...



· l'estació internacional de busos de Tirana..



PD: el diaridesdeskopje està arribant a la seva fi ja que el dissabte torno a casa. hi ha la possibilitat de treballar a BCN i si no vaig a fer l'entrevista segur que no m'ho donen. així doncs a creuar els dits i FINS AVIAT!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Peeetruuus!!

Impressionant! Per les fotos si que triumfa més, i tant!
Joder, i per les farres que dius... Ni punt de comparació!

Molen les dues últimes fotos.

Aviam que tal Kosovo, porte'm un tanc!

Fins dissssssssabte!!!!!
Ptoooons!

PD: Porte'm una bandera de Macedònia!!!!!!

Unknown ha dit...

txullin, ja tinc la bandera! es espectacular. no sé pas si t'hi cabrà a l'habitació! juas!

intentaré portar-te un tanc. però no sé si facturar-lo o portar-lo dalt de l'avió..

fins aviat!

Anònim ha dit...

d'això se'n diu aprofitar bé el temps!!i ja tornes a casa en plan "elalmendro"¿?¿? i qui ens farà les cròniques de com evolucionen els nostres veïns de l'est¿?¿?

Unknown ha dit...

sílvia! si, torno a casa! en plan albano-kosovar! juas! bueno lectora predilecta, ja t'aniré informant de tot plegat!! un besu des de vilafranca!