i kosovo!

bé nois, ja soc a vilafranca. i us he d'explicar com va anar la visita a kosovo de divendres! la frontera amb kosovo només està a 20 minuts amb cotxe de skopje. podria estar a 10 minuts, pero ja se sap, les distancies a la regió no es mesuren amb kilometres si no amb temps. si no recordo malament a nivell de dret internacional kosovo segueix sent part de Sèrbia. ara bé, davant l'impossibilitat per part del govern de belgrad d'assegurar una convivència tranquila amb els albanesos (que son majoria aplastant, 88%)...



... nacions unides va decidir ocupar-se de l'administració civil de la regió i l'OTAN de la seguretat. els soldats espanyols estan al nord-oest, a la ciutat de Pec. teniem moltes ganes d'anar-hi perquè de kosovo se'n parla molt, sobreto ara que la situació política és bastant tensa. no fa gaire (el mes pasat em sembla) NU va publicar un informe en el que otorgava al Kosovo una especie d'independencia condicionada, un intent (dolent diuen els experts) d'acontentar ambdues parts: per un cantó kosovo aconseguia tenir un status que s'acosta a l'idea de l'independencia i els serbis evitaven la disgregació total de part del seu territori (molt traumàtica, sobretot després de l'independència del montenegro). aixi que per un politòleg com jo, anar a kosovo representava una experiencia unica que no podia deixar passar abans de tornar a vila.
vam marxar ben d'hora al mati, amb un seat cordoba llogat. vam parar a esmorzar en una road-croissanteria i al cap de 20 minuts erem a la frontera. serbia no reconeix els segell que es posa al passaport quan entres a kosovo. aixi, si mai vols entrar a serbia i et veuen el segellet de nacions unides de que has entrat a kosovo pots tenir alguna que altra complicació. per evitar possibles futures complicacions, en lloc de posar el segellet al passaport, ens van donar un cartonet que hauriem d'entregar al sortir. d'aquesta manera ningu sabrà que hem estat a kosovo.
abans d'anar a Prishtina, la capital, vam anar cap a un poblet que es diu Prizren. pel cami pero haviem de passar per un enclau serbi. és flipant veure com aquests enclaus estan totalment aïllats de l'exterior. administrativament son part de Serbia i, es clar, veus banderes serbies, matricules serbies, etc. es una bogeria: els del poble casi mai surten, suposo que per por a l'odi que regna en aquelles terres. pel que ens han dit poden sobreviure gràcies a una estació d'esqui que hi ha al "municipi". vam trepitjar neu i va estar força bé. vam seguir tot fent rally (joder el de la fundació quina canya li fotia..) fins al poblet. molt maco i ple de mesquites. i, molt fort, a la part alta hi havia les cases que fins no fa gaire ocupaven els serbis del poble i que van ser expulsats. totes les cases eren cremades. pel cami haviem passat les restes d'un monestir ortodox (es a dir, serbi), totalment vallat, fortificat amb alambrades, i protegit per soldats alemanys. una bogeria. de cami cap a prishtina vam veure molts i molts vehicles de la KFOR i moltissimes bases militars. i molts i molts monuments a resistents albanesos caiguts en combat. prishtina és bastant lletja pero, com tirana, s'hi veu molt de moviment. l'anecdota del dia va ser a la tornada. quan vam arribar a la duana macedonia el de la fundació es va adonar que els de la duana kosovar havia oblidat tornar-nos el meu passaport. aghh, els molt cabrons s'han quedat el meu passaport! aixi doncs vam haver de tornar enrerre, on un dels polis ja ens estava esperant amb el meu passaport. juas!

i bé, així son les coses i així us le he eplicat. la meva experiencia macedonia, de moment, ha arribat a la seva fi. espero que us hagin agradat les meves cròniques des de skopje! no sé pas on em portaran els aconteixements. només sé que demà tinc una entrevista a bcn i que ja fa dies que creuo els dits. en el cas que no, el món és gran i d'ilusions no me'n falten.

pd:prometo penjar les fotos aquesta tarda, que encara les tinc a la càmera!

albania!

els macedonis no tenen ni idea del que passa al pais veï. tot i la poca distancia que els separa poca gent hi ha estat. i aixo fa que hi hagi malentesos, com ara el de la noia que treballa a la fundació, que afirmava que els albanesos eren gent violenta i que no entenia com es que voliem anar a passar un cap de setmana en un pais tan subdesenvolupat i perillos com Albania..

vam arribar el divendres a les 4 del mati. nomes hi ha un bus al dia que fa les 9 hores de trajecte entre skopje i tirana i, incomprensiblement, surt a les 7 de la tarda i arriba a les 4 del mati. que dius, havent-hi un sol bus al dia fes que arribi a una hora decent! pel cami vam coneixer el fill del primer paio que es va escapar d'una presó comunista a Albania. després es veu que es va refugiar a Suissa. en arribar a Tirana la primera impresió va ser molt bona: els edificis super moderns, els carrers nets i arreglats, etc etc. Tirana no té molt d'encant pero em fa l'efecte que ha sapigut atraure les inversions extrangeres que l´han convertit, a primera vista, en una capital moderna. després un s'adona que això és parcialmen veritat, i que com més ens allunyem del centre pitjors son les infrastructures: carrers transitadisims sense asfaltar i amb uns bots impresionants, no hi ha aceres, etc. pero bueno, el centre li passa la mà per la cara a skopje.



a més a més és molt curios perque molts edificis estan pintats amb colors llampants, cosa que alegra la vista. i no només a la ciutat: a les zones rurals la gent també pinta les cases aixi.





i moltissima gent parla italià!

doncs bé, com que haviem d'esperar a les 9 del mati per a que ens obrissin l'alberg vam estar passejant pel centre de tirana amb el noi del bus. amb mitja hora més o menys ho vam tenir vist tot. de fet diriem que lo que s´ha de visitar està a l'avinguda principal que travessa la ciutat.
check-in a l'alberg i visita a l'Albanian Institute for International Studies (AIIS). va ser molt interessant parlar amb el director general, un paio catxondo de 27 anys. ens va explicar que la gent aqui no confia amb l'estat i que per aixo s'espavila sense ell, i que aixo era el que havia generat el desenvolupament. que es una democracia estable i real i que la taxa de participacio és força elevada. bueno, i moltes mes coses que ara no recordo. i després ens va dir que si voliem que a la nit sortiriamb amics i que si ens voliem apuntar. i que l'endemà que si ens voliem apuntar a sopar amb gent de la fundació. a tot vam dir que si, i acte seguit, un home de la fundació ens va portar en un restaurant tipic albanes. vam menjar de conya i vam beure jo que se quantes ampolles d'un licor super fort que es diu algo aixi com "rakia". molt i molt bo! a més a més va ser bastant pintoresc perque a part de l'home de la fundació, s'hi va apuntar un amic seu que toca la guitarra (repertori internacional!) i la seva filla, que parla espanyol (el va aprendre mirant culebrons sudamericans. espectacular!). tot plegat va estar molt bé i ens va costar aixecar-nos de la taula. a la nit vam sortir i vam anar a prendre una birra en un restaurant giratori. com el que havien de fer a vilafranca.. la resta de la nit va transcorrer sense més incidencies.
l'endemà intent frustrat de visita al museu d'historia (tancaven aviat) i visita amb minibus (es el mitja de transport public més frequent a albania. son furgonetes que fan una ruta fixa i la gent ja sap on els ha d'anar a buscar perque depenent de la zona es concentren en un lloc o en un altre. i no arranquen fins que la furgo s'omple. molt curiós) a kruja.





es un poble penjat d'una muntanya, amb un casc antic petit pero pintoresc. el castell antic va ser substituit per una fortalesa comunista horrible.
a la nit sopar amb els director de la fundació + la novia + un amic + el que ens va dur al restaurant + el de la guitarra + la filla que parla espanyol en un restaurant de marisc. molt i molt bo tot plegat. bebent el mateix licor que el dia abans i amb musica del julio iglesias de fons! la resta de la nit va transcorrer sense mes incidencies.
el diumenge viatge amb minibus a durres, ciutat costanera super lletja. una especie de lloret a lo cutre. no val la pena anar-hi.



la tornada va ser molt animada perque anavem 19 persones en una furgo de 12 (gent dreta o assentada amb taburets) i ens va parar la poli. bulla del poli al conductor i au, segueix que no ha estat res. just 100 metres després es va parar a recollir més gent.
albania és bastant més car que macedonia. i la gent es super super acollidora. en tot moment que hem demanat alguna cosa la gent ens ha ofert la seva ajuda i més. des del paio al que vam preguntar on era l'alberg i tot i fer tard a la feina s'oferia a acompanyar-nos a l'adreça indicada, passant pel paio que en entrar a la mesquita ens la va ensenyar tota i després ens va acompanyar a l'estació de busos perque no teniem ni idea on era, fins a l'home (vell vell) de l'estacio de busos que parlava del barça i del partit del dia abans amb el madrid. una pasada, i crec que n'hauriem de prendre exemple.

Per acabar us deixo amb un parell de fotos:

· boxes...



· l'estació internacional de busos de Tirana..



PD: el diaridesdeskopje està arribant a la seva fi ja que el dissabte torno a casa. hi ha la possibilitat de treballar a BCN i si no vaig a fer l'entrevista segur que no m'ho donen. així doncs a creuar els dits i FINS AVIAT!

sofia!

aquest cap de setmana ha tocat el torn a Sofia, la capital de Bulgaria! vaig marxar amb el bus de les 12 de la nit divendres i a les 6 hora local (1 hora més) era a l'estació. a la duana macedonia i a la bulgara tot es duplica: et demanen els passaports dos cops, comproben que el de la foto siguis tu dos cops, et revisen les bosses dos cops, etc. entre pitus i flautes 1 hora parats allà al mig. amb la qual cosa, vaig dormir molt poquet durant el viatge. allà al'estació vaig esperar que es fes de dia per agafar un taxi i anar cap a l'hostal. els llits no s'alliberaven fins les 11, amb la qual cosa ni escansar ni res. vaig esmorzar i a les 8 i mitja ja estava visitant la ciutat. feia molt bon dia i s'agraïa, perque al solet s'hi estava molt bé. s'hi estava tant bé que en assentar-me en un banc d'un parc em vaig adormir uns 20 minuts. estava fet pols. sense saber-ho vaig engantxar el dia nacional de bulgaria. ja m'extranyava que algo passava quan vaig veure que la gent anav amb banderes pel carrer, jeje. aquest dia se celebra, si no recordo malament, l'independenicia de Bulgaria després que els russos els alliberessin de l'imperi otomà. això va ser el 1878. pero resulta que un parell de dies després les potencies mundials de l'epoca van tenir por de que els russos s'aprofitarien del nou pais i els van dividir en dos (la del nord, totalment autonoma, i la del sud, que no recordo de qui depenia). [tot això m'ho va explicar un noi bulgar que treballava a l'alberg].



a totes les esglesies que entrava feien missa pero em va agradar perquè jo mai havia vist una missa ortodoxa. no us ho sabria explicar: canten tota l'estona i els capellans no paren d'entrar i de sortir d'unes portes, rollo salon de l'oeste, que hi ha, per enendre'ns, a l'absis. hi hi ha molts capellans per alla donant voltes.
la ciutat es pot visitar, de sobres, en un dia i no és molt maca que diguem. el millor son les esglesies, molt maques. algunes estan en llocs insospitats, com aquesta, al mig d'una plaça plena de cotxes!



al vespre estava més que mort i després d'estar parlant sobre els bulgaria i els balkans amb general amb el bulgar de l'alberg i una americana vaig anar a dormir. no sabia que els bulgars estaven mal vistos a macedonia. es veu que els bulgars sempre han reclamat no sé quina part de macedonia perquè hi ha minories bulgares i no sé què. vaja, es el problema de sempre. i a més a més, resulta que després de l'entrada de bulgaria a la UE els macedonis necessiten visat per entrar al pais (abans no): a part de tocar els cullons perque el visat s'ha de pagar, ha suposat un desastre per les zones de macedonia que estan a la frontera, ja que hi havia molt de comerç a petita escala a banda i banda de la frontera. i economicament això ha sigut un desastre pels pobres macedonis! es veu que no fa ni un mes uns hooligans van ostiar a uns paios que homnatjaven no sé quin monument bulgar a skopje. bé, de brètols n'hi ha a tot arreu!

l'endemà al mati vaig anar d'excursió amb dues noies americanes al monestir de rila, que està a dues hores amb cotxe al sud de Sofia. una pasada. és patrimoni de l'unesco i està en una profunda vall al massis de rila. el va fundar en sant john de rila que es veu que abans s'havia passat no sé quants mesos dormint en una gruta sense llit ni res. es veu que la cova es pot visitar pero es que no la vam saber trobar. el monestir des de fora sembla una fortificació i per dins és molt curios:








el monastir va ser molt important durant l'ocupació otomana perquè els monjos van donar refugi als resistents. els otomans van destruir totes les esglesies ortodoxes del pais. el monestir es va salvar pero gràcies a la seva ubicació (al bell mig de les muntanyes), suposo que gairebé inaccesible a l'època.

després d'estar un parell d'hores per alla i dinar, vam tornar cap a Sofia. a la tarda vaig tenir temps de visitar la galeria d'art (una mica cutre, pero bueno, suficient per passar l'estona) i a les 12 de la nit un altre cop cap a Skopje.

old bazar

la setmana ha transcorregut sense més incidències.

el dilluns em vaig posar en contacte amb escaladors macedonis per veure si hi havia algun boulder o alguna cosa que se li assemblés a skopje. molt amables em van dir que si, que hi havia un boulder i que si volia anar-hi doncs que era el benvingut. hi vaig anar amb un dels irlandesos i la veritat es que pintava molt bé. hi havia però un problema, no tenien peus de gat per deixar-nos i no en venen a macedonia. el que vol comprar-ne ha d'anar a bulgaria o grècia. vaya tela! quina llastima perque semblava guai el boulder aquest. a més els findes obren un rocòdrom.

dimecres al migdia vam estar passejant pel bazar turc. tot i que ja hi havia passat per alla la veritat és que va ser molt ràpid i no em va donar temps a fixar-me el primer cop. aquest cop vaig tenir temps d'observar les paradetes i la gent. es nota que està a la part pobra de la ciutat: el color de la pell de la gent canvia considerablement i tots tenen pinta de ser gitanos (rhoma, com els anomenen aqui), turcs o albanesos. vam parar a dinar en un lloc força nou i vam menjar el gulash (que es veu que es un plat típic musulmà i que es cuina sobretot per les celebracions familiars). el tio es va enrotllar un munt i ens va convidar als cafes. molt amable! després vam seguir passejant i vam anar al mercat del barri. son moltes paredetes de color verd amb uns passadissos super estrets on hi pots trobar de tot. cada parada està especialitzada en algo: ferreteria mini, joguines, bambes, mitjons, etc. i molen les de menjar, que desprenen una "colorositat" brutal. es una zona plagada de mesquites amb els seus "minaretes". li dona un toc pròxim-orient al barri. i es veu que es pot entrar a les mesquites sense problemes.





al vespre cine al centre cultural francès (quina llastima que hi hagi tant poca gent, perque val un munt la pena!

ahir dijous va estar força bé perquè vaig anar a sopar amb una dona macedonia que vaig coneixer a paris. es veu que treballa pel banc mundial i pel govern i la veritat és que es molt bona dona. es va posar supercontenta quan li vaig dir que anava a fer unes pràctiques a macedonia i ahir em va tractar com un rei: em va dur amb cotxe a un restaurant de cuina macedonia (bé, de fet era el tercer que em portava perquè els dos primers eren plens). dins el cotxe al principi no les tenia totes perque el trànsit de la ciutat és molt caòtic i la gent respecta poques senyals de trànsit. pero al veure que estava tranquila, i que inclus parlava pel mobil conduint vaig pensar que no em podria passar res! jeje el sopar va consistir en una amanida tot degustant un txupito d'un licor extrafort que ara no recordo com se diu. el segon plat era carn en una cassola barrejada amb formatge fos. tot molt i molt bo. i de postres una especie de pastis estil musulmà (super dolç i fet amb atmelles) i un pastisset que a paris l'anomenen macarrò. em va fer gracia veure que tambe es típic aqui a macedonia això! i res, que la dona va pagar el sopar i em va dir que mentres estigues a macedonia que no pagaria res jo. iupi! jeje

i avui marxo cap a sofia (decisió d'ultimissima hora). dic marxo perquè els anglesos es queden aqui a skopje. es van rajar d'anar a albania i al final s'han rajat de tot i es queden a skopje (que jo ja la tinc més que vista). pitjor per ells. haviem de llogar un cotxe i viatjar per macedonia pero com que nomes fa un any que tinc el carnet doncs no puc llogar-lo. i els altres no tenen el carnet. el viatge es amb bus i espero que les carreteres siguin millors que les de la setmana passada. ja us explicaré!

tinc fotos del bazar turc pero com que les piles de la camera s'estan carregant doncs ja us les penjaré quan torni de sofia!

que tingueu tots un bon cap de setmana!!

shutka book of records

ahir me'n vaig oblidar de posar-ho... el dimecres abans de marxar cap a polònia vaig anar amb en Turker a inscriure'm a la policia. on critsu va perdre l'espardenya, vaja. l'experiència de passar per una comisaria macedonia no té mes i omplir uns paperots (en círilic, que cabrons) no té més. la legislació del pais diu que tot extranger s'ha d'inscriure com a molt tard 3 dies després de la seva arribada. jo ja portava 2 setmanes i el poli va posar alguna pega, pero em va fer igualment el paperot. en teoria, cada cop que surts i tornes a entrar del pais s'ha de fer el mateix, amb la qual cosa m'hauria d'haver inscrit de nou al tornar de polònia. pero vam decidir no fer-ho: massa paperassa. i total, a la frontera no em van demanar res!

després vam passejar una estona per la zona i en turker ens va convidar a un pastisset i una beguda típica balcànica (era una especie de beguda fermentada). molt bo tot plegat i molt autèntic el bar. i després, com que erem a prop de casa seva, ens va fer pujar al cotxe i ens va portar a donar un tomb. i li vaig demanar d'anar a Shutka!



em sembla que va ser l'últim dissabte abans de marxar. m'estava esperant a casa que es fesin les 11. a la tele vaig ensopegar amb un documental, rodat en una zona molt pobre. eren gitanos i tenia pinta de ser europa de l'est. després, mirant al teletext, vaig llegir que el documental havia estat rodat en un suburbi de skopje, Shutka, de majoria gitana. un dels racons més pobres d'europa, deia. el documental del que us parlo és diu Shutka book of records i tot i que encara no l'he vist sencer us el recomano.

l'inglès no m'entenia quan jo li explicava de què anava la peli. pero no va tardar gaire en entendreu-ho. crec que Shutka SI és el cul d'Europa. deu estar a un quart d'hora del centre de la ciutat i és un altre món. no es veu cap blanc, tots pells morena-gitana. vam veure poc pero suficient per fer-te'n l'idea. circulavem pel que suposo que deu ser el carrer principal. a la nostra esqurra s'extenia una especie de mercat caòtic i destartal·lat a l'aire lliure. a mà dreta cases, bastant velles, i parades de tota mena de coses. estava ple de gent i el trànsit era caòtic. no m'hagués atrevit a baixar del cotxe ni de conya. al cap d'una estona començavem a veure carrers perpenidculars al nostre. es veia molta pobresa i nens descalços. això si, el carrer ple de mercedes d'aquells antics. no sé com explicar-ho, mireu el documental. al cap d'una estona ja haviem passat el nucli i estavem a la carretera que duu a kosovo (no és lluny, a uns 20 km, darrere les muntanyes imprsionants que s'extenien davant nostre).
el tio no sabia massa bé on girar i va decidir agafar una especie de cami asfaltat a mà esquerra que semblava que rodejava shutka per darrere. a banda i banda teniem ara uns camps enormes plens de merda: tota mena de productes de plàstic, roba, sabates, runa, bidons, etc. no sé, molta merda. i llavors en turker ens va explicar que en aquells camps es van allotjar els refugiats de kosovo que fugien la guerra de 1999. i que el govern macedoni se'n va desentendre per complet perquè l'arribada massiva d'albano-kosovars estava modifcant el fràgil equilibri ètnic (no sé quin equilibri, perquè els albanesos només son el 20% pero bueno..). això va significar que la comunitat internacional i les organitzacions internacionals havia de treballar a destajo per evitar un desastre. de fet no sé si ho van aconseguir.



i res, que em va agradar molt l'excursioneta perquè volguem o no això també és europa. l'endemà a l'oficina ho vaig explicar amb molt d'orgull a la noia que hi treballa i les seves paraules van ser d'incredulitat: com podia ser que haguessim volgut anar a veure un lloc com Shutka amb la mar de coses maques que hi ha a Macedonia (el sud, els llacs, etc.). li vaig dir que això també era macedonia. de totes formes no em va extranyar la seva resposta, ja que un altre dia, preguntan-li si vivia a la part dreta o esquerra del riu es va indignar una mica perquè ella és macedonia i com podia pensar que podia viure a l'altra banda del riu (majoria albanesa i turca i la més pobre). mica en mica començo a entendre perquè va haver-hi una guerra als balcans...

per acabar per avui us deixo amb una altra foto de ohrid



Bona nit!

pd: les dues primeres fotos no son meves, jeje

pd2: francesc, les fotos no son fetes amb el mòbil! quin insult, pordiós! jeje l que passa és que les redueixo perquè si no no podria penjar-les.

a la recerca del tems perdut..

ara feia dies que no escribia i la veritat és que se m'havien anat acumulant bastantes coses a la memoria. pero tinc excusa, he estat de gira europea: polonia i milano! del primer pais us deixo tres fotos:

· el PKIN, regal de Stalin a Varsovia. es veu que els varsoviencs l'odien..



· soldats formant davant del que seria "la tomba del soldat desconegut" polonesa. estaven esperant un petit home que va sortir d'un cotxe amb els vidres tintats i que semblava important i que havia de fer una ofrena floral



· carrer del centre històric de varsovia, que és preciós.



així a tall de reflexió dir-vos que vaig quedar flipat veient les fotos de com va quedar la ciutat després de la II Guerra Mundial. Els nazis la van deixar a ras de terra i tot els monuments histroics que hi ha son una reconstrucció del originals. si en voleu saber més podeu clickar aquí o mirar la pelicula "el pianista", del Roman Polanski. és dura pero molt bona.

de tornada cap a skopje, com que tenia una bona estona d'espera, vaig agafar el tren i vaig visitar el centre de milano. l'aventura, d'hora i mitja, em va permetre veure el duomo (quina llàstima, estan fent obres a la façana!), la scala i la galeria vittorio emanuele. pel que vaig veure és una ciutat pijissima: les botigues, la gent, els cotxes, etc. passejant per la via duomo, i que vé a ser la parellada d'aqui (si em permeteu la comparació..) estava pensant que els italians tenen raó: el nord no té res a veure amb el sud! i com que era carnaval molts nens anaven disfressats amb els pares.



a l'autobus que ens portava de la terminal a l'avió vaig sentir gent parlant castellà. que raro, vaig pensar. i la casualitat va fer que un d'ells seiés al meu costat a l'avió. resulta que eren oficials militars espanyols que tornaven d'un permís i tornaven a la seva base de Pec, al Kosovo. Vaig estar parlant tot el viatge amb ell i va ser molt i molt interessant. una persona superculta i em vaig quedar bocabadat amb les seves reflexions sobre els balkans, la guerra, les missions internacionals, i la política en general. a l'aeroport de skopje vaig coneixer la resta de la comitiva. em van fer una mica d'enveja quan van recollir dos pernils de pota negra que s'enduien cap a la base. com que un cap de setmana d'aquests vaig cap a kosovo em va dir que no tindria cap problema en fer d'amftrió. la veritat és que seria molt interessant. i res, a ells els esperava un vehicle militar espanyol i a mi el taxista de sempre que, amb el seu anglès de mínims, la veritat és que converteix el vaitge fins a la ciutat en algo divertit.

al vespre vaig coneixer els dos irlandesos. quan vaig estar a irlanda ja fa uns anys només vaig tenir contacte amb un irlandes, i l'única frase que em va dirigir en 2 meosos no la vaig entendre. aquests tampoc se'ls enten garie, cosa que fa que m'aburreixi una mica amb ells!

aquest cap de setmana hem anat a ohrid. la ciutat i el llac son patrimoni de l'unesco i la veritat és que és preciosa. té un casc històric força mono i té uns racons de postal. el llac fa de frontera: l'altra riba que es veu des de la ciutat és albània. vam anar-hi amb bus. la carretera travessa unes muntanyes altissimes i els precipis que es veuen son realment impressionants. diguem que és el tiou de carreteres que un no les té totes. jeje al cap de dues hores i mitja erem a l'estació de busos de ohrid. després de decidir que l'habitació que ens oferia un paio a peu d ebus no era fiable vam demanar consell a l'oficina d'informació. que tampoc és que semblés molt de fiar, pero bueno. després d'un parell de trucades i d'esperar 5 minuts es presenta un homenet força eixerit: part de casa seva l'havia convertit en un hostal per turistes. net i arreglat, no podia demanar més. no parava de txerrar i després d deixar les bosses ens va portar a un retsaurant on s'hi menjava força bé. vam dinar i vam visitar la ciutat. a destacar els frescos de l'interior de les esglesies, una petita capella de pescadors a la vora del mar, el que diuen que és l'universitat més antiga d'europa i una esglèsia penjada a la muntanya a la vora del mar. més que enrollar-me amb detalls que potser us aburreixen us deixo un parell de fotos:

· la capella de pescadors (brutal!)



· l'esglesia penjada



· vista de la ciutat des del turó on hi ha el centre històric



si us hi fixeu l'arquitectura ésaixí feta de totxos, cosa que li dona bastant de color i que a mi particularment m'agrada. també vam veure un baptisteri de l'época hel·lenica amb un mosaic que tenia l'esvàstica nazi. ja sabeu que els nazis van agafar el simbol aquest i se'l van apropiar.

després de veure l'irlanda-anglaterra de rugby (semblava que si no el veien s'acabava el món..) i prendre unes skopsko (la birra de macedonia), jo i un dels irlandesos vam anar a dormir. els altres dos van arribar bastant més tard.

l'endemà al matí (o sigui avui) el senyor de la casa ens ha fet de taxista i ens ha portat a un monestir que hi ha just a la frontera amb albania: sant naum. una joia situada en un lloc recòndit.



allà hi ha enterrat sant naum (un eclesiastic que va fundar el que diuen que és la primera universitat d'europa) i es veu que si poses l'orella damunt de la seva tomba pots sentir bategar el seu cor. els altres convençuts que havien sentit algo. jo particularment no he sentit res... pero les llegendes ja ho tenen això! un altre cop, els frescos de temps immemorials espectaculars i els bancs tallats de fusta brutals. és tradició a les esglesies ortodoxes posar una espelma molt curiosa (es primeta i llaaarga) pels essers estimats: tranquils, aixi ho he fet! les vistes al llac eren força maques i ben a prop hi ha unes muntanyes altíssimes que estaven nevades:



es nota que es un lloc turistic i a l'estiu deu estar a petar de gent. aquesta época de l'any però, amb un fred que pelava, tot estava txapat.

l'idea era tornar a skopje amb autobus. resulta però que estava tot ple i que hauriem d'haver reservat. i ara que fem? al final hem tornat amb taxi cap a skopje. tot un luxe per, un altre cop, 4 txavos.

abans de deixa-vos fins el proper post vull agraïr a tots els lectors la vostra fidelitat i els vostres comentaris. ja sé que n'hi ha alguns que van superatrafagats i que no tenen temps de llegir-ho tot (oi jaumet), pero l'intenció és el que compta!!

Bona nit!

historia

després de la II guerra mundial un paio que es deia Tito va crear la República Socialista Federal de Iugoslavia, una federació de sis repúbliques socialistes entre les quals hi havia Macedonia.
el 8 de septembre de 1991 macedonia va aconseguir, pacificament, l'independencia. La guerra de Bosnia no els va afectar i el pais va estar calmat fins la guerra de Kosovo, el 1999. Es veu que el conflicte va provocar una entrada massiva d'albanesos buscant refugi, cosa que va trencar l'equilibri i va desestabilitzar el pais. tant que després del conflicte alguns grups radicals albanesos es van revoltar per aconseguir l'independència de les regions del pais amb majoria albanesa (al nord i oest del pais). vet aqui un mapa etnic del pais...



així, el 2001 l'Exercit d'Alliberament Nacional (albanes) es va revoltar i va començar una guerra amb l'exèrcit del pais. Finalment l'OTAN va haver d'intervenir per posar pau i es va signar l'acord de Ohrid (que és una ciutat del sud), en el que el govern es comprometia a reconeixer i a donar més poders a la minoria albanesa. els albanesos per la seva part es comprometien a abandonar les tesis separatistes i a reconeixer les institucions del pais.
des de llavors es veu que el pacte s'està complint. pero la societat segueix molt dividida i els albanesos segueixent estant discriminats. pel que he sentit aqui les dues comunitats no es poden ni veure. home, la veritat és que de moment he vist poc pero hi ha la sensació de que hi ha poca barreja: a un cantó del riu hi viuen els macedonis (la part més rica) i a l'altre cantó els albanesos, turcs, etc. (els més pobres). es veu que de moment la cosa s'aguanta pero que no seria d'extranyar que un dia tornes a petar.
macedonia tampoc es gaire amiga de grècia ja que quan es van independitzar van adoptar una bandera amb l'estel de Vergina, que es veu que és un simbol molt lligat a Alexandre el Gran. I es clar, els grecs s'oposaven a que la nova macedonia fes referencia a l'antiga macedonia (que ocupava bona part de la Grècia d'avui). és per això els pobres macedonis van haver de canviar la bandera (l'actual és molt txula)...



... i el nom (de República de Macedonia a Antiga Republica Iugoslava de Macedonia [FYRM en anglès], que és bastant lleig). tot i que em sembla que oficialment és candidat a entrar a la UE les converses encara no han començat. la veritat és que des d'aqui això de la unió europea es veu lluuuuuuuuny...

i res, el cap de setmana ha transcorregut sense més. visita a la fortificació bizantina amb una mica més de calma, passejada per la ciutat, intent frustat de visita al museu d'art contemporani (estava tancat) i sessió de cine. aqui les pel·licules son en versió orginal subtitulada, potser és per això que la gent jove sembla que parla millor l'anglès que nosaltres...

fotos del dia

- vista de algunes de les mezquites del bazar turc



- vista de la ciutat amb la creu enorme aquella mirant-s'ho tot des de dalt

visita al govern

Skopje és una ciutat situada a la falda de la muntanya Vodno, de 1066 metres (la ciutat està a 240!) i s'extén al llarg del riu que la travesa, el Vardar. l'any 2002 dalt de la muntanya van instal·lar una creu de 60 (!!!) metres d'alçada ("la creu del mil·leni") que diuen que es pot veure des d'un radi de 50 km. es veu des de tota la ciutat i no sé pas jo si els musulmans deuen estar gaire contents amb el simbol aquest que, a més a més, està il·luminat durant tota la nit. es veu que a mig camí de la creu hi ha un monastir (ortodox?) que es veu que és molt maco. bé, s'hi haurà d'anar un dia d'aquests, no? per a que us feu una idea de la ciutat, tal com proposava "el chollin", us he penjat un mapa de la ciutat:



aquest matí s'ha aixecat bastant enuvolat (la creu no es veia). cap allà al migdia he acompanyat en turker a portar una carta a l'edifici del govern. m'ha fet molta gràcia la pinta que feia el policia de l'entrada (la taula plena de revistes i la tele engegada en un racó), la tauleta de vidre trencada però engantxada amb cinta aïllant, el MUNT de trastos de la recepció, els cambrers que pujaven i baixaven l'escala amb bandejes plenes de tasses de cafè, etc. cal dir que no era l'entrada principal, una de lateral. hem dinat una especie de kebab d'1 euro i un cop he sortit de l'oficina a la tarda he anat a donar un tomb. avui he ampliat una mica els meus límits!
he passat pel pont de pedra (el Símbol de la ciutat)...



... per la plaça macedònia...



... i pel carrer macedonia (artèria comercial de la ciutat) on al capdamunt hi ha l'antic edifici de l'estació de trens, destruit el 1963 per un terratrèmol...



... es veu que el rellotge encara marca l'hora en que es va produir.

ha sigut a partir de llavors que he ampliat els meus límits i he trobat per casualitat la esglesia catòlica de la ciutat (només n'hi ha 1). fent cas al meu sentit de l'orientació he tornat a l'avinguda on visc i he anat baixant cap al riu en direcció a casa. abans però he entrat a la gran esglèsia ortodoxa que hi ha molt aprop. m'ha sorpès el que he trobat a dins! és totalment rodona i està envoltada de murals daurats a la paret (rollo bizantí). només hi ha una filera de bancs engantxats a la paret circular i al mig de tot hi ha tres quadres enmarcats que suposo que són les imatges del sant de culte. al terra està ple de catifes i em pregunto si durant la cerimònia la gent seu per terra. en un cantó hi havia com una "paradeta" plena de imatges i pintures enmarcades i m'he fixat que tothom que entrava s'aturava, en triava algunes, i els feien un petó (no a totes). al principi em pensava que les catifes no es podien trepitjar però després m'he adonat que la gent hi passava per damunt sense més. a dreta i esquerre hi havia dos grans trons de fusta on, digo yo, hi deu seure el "capellà". i penjada del sostre una làmpara ENORME. com que és la primera vegada que entro en una esglèsia ortodòxa no sé pas si totes responen a aquest model!

tornar a la feina

ahir en Turker m'havia dit que a lo millor tenia un nou "day off" perquè havien de portar els mobles futuristes a l'oficina. pero es veu que no, que els portaran dissabte. així que res, he anat cap a l'oficina. en turker avui era a una conferencia on hi assistien el comissari a l'ampliació i el primer ministre. per a les ments inquietes i interessades en el tema us adjunto el link on podreu trobar més informació.
suposo que aquí la gent (bé, millor dit, els cercles de poder) segueixen amb molt d'interès tot el que té a veure amb la UE. aquí la integració a la UE és el gran objectiu al que aspira el pais. però el discurs de la UE és que encara hi ha molt de camí per recorrer, i no només a Macedonia sino a tots els països de la regió. se'ls demana a més a més que cooperin entre ells per superar tots els odis que existeixen entre uns i altres. i fer reformes de la policia, de la justícia, etc.. una feinada!
pero bé, en turker m'ha dit que molt de bla bla bla avui. típic! abans havia anat a dinar amb l'Elya i un amic seu macedoni que estudia a Turquia i hem estat parlant, a part dels toros i dels san fermines, de Turquia i la UE. estem d'acord en que no hi ha excuses per integrar-la i que el discurs de la religió es una manera de guanyar vots.



la tarda ha passat sense més incidències i després de passar pel super a comprar 4 queviures i he tornat cap a casa.

fotos del dia

· un tros de fortificació bizantina que hi ha a l'altra banda del riu
· el llit on dormo!

day off

Com que avui tenia el dia lliure he decidit fer una mica de turisme. Turisme entre cometes perquè com que encara no sé massa bé a quines zones em puc fotre sol i a quines no la veritat és que el ventall de possibilitats es redueix, de moment, al que més o menys ja conec. A l'altra banda del riu, una mica més amunt d'on jo visc, vaig veure unes escales que pujaven i des d'on em semblava que podria haver una bona vista de la ciutat. Per arribar-hi he hagut de caminar una bona estona fins a trobar un pont que creués el riu i després tornar enrerre per l'altra riba. Home, els llocs per on anava passant no eren massa simpàtics que diguem (descampats una mica apocaliptics) pero esperava que la vista meresqués la pena. un cop dalt he quedat bastant decepcionat: a part de que l'entorn era horrible (com si s'hagues cremat tot) la vista quedava mig tapada per arbres que no tenien a més a més cap encant. també m'havia cridat l'atenció la bandera francesa que onejava a dalt de tot. doncs bé, resulta que és un cementiri francès de soldats de la primera guerra mundial. massa agradable tampoc era, la veritat. i res, he estat una estoneta de res per allà i quan me'n he cansat he volgut seguir "la carena" fins a les restes d'un castell bizantí que hi ha per allà. amb tant mala pata que no he trobat pas el bon camí i he anat a parar, de fet, a l'altra banda del cementiri. com que la zona no tenia cap mena d'encant he decidit seguir donant el tomb al cementiri i tornar a baixar per les mateixes escales per on havia pujat i desfer el camí fins el riu. un cop el riu l'he seguit fins el que de moment és el meu límit de la ciutat. un cop allà he fet marxa enrerre tornant pel parc que hi ha per allà que, tot sigui dit, tampoc és que fos molt maco. hi ha un zoo (no he vist cap animal) i una espècie de mini parc d'atraccions que deu estar obert només a l'estiu. i alguna discoteca per, com tot aquí, bastant deixat. després de descobrir una plaça amb un petit llac he fet cap cap a casa. després de dinar he quedat amb en Turker i junts hem anat, ara si, al castell bizantí. no sé si si pot anar per on pretenia anar aquest matí pero, sens dubte, és molt més fàcil per on m'ha portat ell. de fet has d'entrar al bazar turc i girar a mà esquerre. des d'allà si que es té una bona vista de la ciutat. però no he fet cap foto: no era plan de posar-se a fer el turista allà! després hem tornat a la ciutat i ens hem separat. abans de tornar cap a casa he passat per un cafè que vaig veure l'altre dia i que em va semblar interessant. guai, parlen anglès! al cap d'una bona estona he marxat cap a casa i he posat la primera rentadora. mmm, com deu funcionar aquest trasto. no entenc res del que hi ha escrit. em sona que el propietari em va dir que posés el programa 3. bé, doncs posem el 3 a veure que surt. la roba ha sortit neta i a sobre hi ha estenedor. uau! a les 8 he anat a veure una peli al centre cultural francès. aquestes coses molen perquè son interessants i perquè es una bona manera de coneixer gent. la pelicula ha estat guai, tot i que a vegades no entenia els diàlegs! jeje com que erem només 3 m'he dit que home, estaria bé coneixer'ls per saber si son francesos, si son d'aqui etc. doncs resulta que la dona gran que hi havia és una francesa jubilada que ha decidit mudar-se a macedonia. això si que és tenir nassos! pel que m'ha explicat el seu pare ja venia molt sovint aquí i que per això de fet es considerava mig d'aqui. i que el seu avi va lluitar a la guerra civil. toma ya! després d'intercanviar algunes paraules he marxat cap a casa a sopar que ja era tard!
aquests dies, amb la guia de conversa que em vaig comprar, he estat intentant aprendre algo de macedoni. pero es txunguissim! l'única cosa que de moment sé dir és "gràcies". mica en mica..!

pd: la idea de la wireless és molt bona. ara només falta que de tant en tant funcioni! ;-)



fotos del dia:

- vista de skopje (no gaire bona)
- cementiri frances

bazar turc

Aquest matí he decidit prendre una altra ruta per anar a treballar. Enlloc d'enfilar l'avinguda on visc amunt he prefereit donar el tomb a l'illa i agafar el carrer que més o menys circula paral·lel. Excepte un moment d'indecisió on he fet un amago d'equivocar-me de carrer he arribat sa i estalvi a l'oficina. Jo que em pensava que el trànsit de roma era un caos... aquí és pitjor! ningú para als passos de zebra i la gent en general, pel que he vist, condueix fatal. així doncs s'ha d'anar amb molt de compte en creuar els carres perquè com que el terra no està gaire pintat no saps massa bé per on et vindran els cotxes/autobusos. tot un repte creuar el carrer! a més a més el semàfor verd per vianants dura molt poquet. això t'obliga, quasi sempre, a creuar en vermell! doncs bé, un cop a l'oficina m'he instal·lat a la meva taula i acte seguit en Elya m'ha preparat un nescafé d'aquells 3 en 1 que tant els agrada. Al cap d'una bona estona (ja ben bé la 1) han arribat en Turker i en Yosouf (crec que ho escric bé, que per si no ho sabeu és el fundador de la fundació). Avui hem tingut l'oprtunitat de parlar més estona tots 4 plegats. En Yosouf desborda energia per totes bandes. Es, com deia en Elya, a "warm blooded person"! Parla anglès perfectament i és super super simpàtic. Treballa per l'Agència de Reconstrucció Europea (una de les seves seus és a Skopje) i a més a més és investigador. Hem estat parlant de mi, del que havia fet, del que volia fer en un futur i del que faria aquí a Analytica. També hem parlat de la siesta, jaja. que estàn d'acord amb mi que 20 minuts al dia és saludable! no els he dit que aqui ballavem tot el dia la conga perquè crec que no hagués colat! aquest home és una pasada: el seu optimisme i la seva energia s'encomanen!! tambe m'ha dit que aprofiti la meva estada aquí per viatjar i que ja fariem coses junts. I que aprofiti perque els bitllets de bus son molt barats! Inclus m'ha dit que es poden organitzar viatges en taxi ja que surt tirat de preu. Així ho faré, li he dit!!! jaja
Amb la dosi extra d'energia que m'ha donat, he marxat a dinar amb en Elya. M'ha portat al basar turc, que de fet vé a ser la part històrica de la ciutat. Com que no portava la camera us poso una foto que he trobat a internet perquè de moment us en feu a la idea.



és la part historica i, es nota, la part pobre de la ciutat. com tota ciutat atravessada per un riu, històricament sempre hi ha un cantó ric i un cantó pobre. aquesta és la part habitada majoritariament per albanesos i turcs. es veu que antigament, al temps de l'imperi bizanti, també i havia jueus però que un cop l'imperia se'n va anar els jueus van fugir cap a altres zones d'europa de l'est. de fet son tot de carres peatonals plens de botiguetes de tot i més. no he tingut massa temps per fixar-m'hi però. tot i que també està una mica destartal·lat es nota que hi ha l'esforç de conservar-ho. a més a més es veu que no es poden modificar les façanes, ni es poden construir edificis moderns. i, com a la plaça de la constitució de vila, també hi ha un pla per pintar les façanes de colors. també hi ha uns antics banys turcs transformats en museu nacional. es respirava ambient de mercat, i estava a petar de gent! com que hi havia gana caminavem a paso ligero, i no m'he pogut fixar gaire bé amb les coses. hem dinat un donner kebab d'aqui (segueixo pensant que els del kebab de vila son els millors que he probat mai de moment!) acompanyat de iogurt natural líquid, que es veu que és típic de turquia. com que teniem més gana ens hem partit un altre kebab d'aquests. al final hem begut tè turc. i tot ens ha costat 4 euros i mig! per flipar! he flipat encara més quan l'Elya s'ha trobat un amic seu turc que està estudiant a macedònia i li ha dit que a la seva classe hi
ha una noia espanyola... que caram estudia una espanyola a macedònia??!! jaja es veu que aquest noi li demanarà el telefon i que ja me'l passarà.
la gent d'aqui, casi sense volguer-ho, parla 4 o 5 llengues. en Elya, per exemple, té com a llengüa materna el turc, parla el macedoni, l'albanès i el serbo-croata. i l'anglès qui més qui menys el parla. per flipar i per treure's el barret!!
al cap d'una estona hem decidit tornar cap a l'oficina per un altre cantó. la tarda ha passat sense més i un cop s'han fet les 4 he anat cap a casa a buscar la camèra i he sortit a donar un tomb. el que passa és que m'he fotut per una zona que no era molt maca que diguem i no he fet cap foto. un cop era a casa i quan ja portava estona potinejant amb la camèra... RING! qui deu ser? obro i era un paio que em sembla que venia aspiradores. sort que parlava una mica d'anglès perquè si no no l'hagues entès ni papa. bueno, que res que no vull aspiradores però que gràcies de totes formes!
al cap d'una estona ha passat una manisfestació per aquí baix. no sé pas perquè protestaven pero eren bastants. i feien molt de soroll. és el que té viure al costat de la moncloa!
i demà tinc el dia lliure! es veu que porten els mobles nous a l'oficina i que pintaran les parets. iupi, aprofitaré per fer turisme!

ah, i el meu número de telèfon aquí és el 00389 71977353! si em voleu trucar ja ho sabeu!

foto del dia: posta de sol des del balcó de casa

primer dia de feina

avui ha sigut el meu primer dia de feina! haig de reconeixer que estava un xic nerviós ja que per fi m'enfrontaria amb el que realment era el meu objectiu aqui a skopje, treballar durant un cert temps en un think tank i realitzar tasques de recerca, les quals aquest matí encara desconeixia. amb en turker, el noi de la fundació, haviem quedat a les 10 a l'oficina. ahir a la nit, després de sopar, vaig estar mirant la tv una estona. com que no feien res d ebo (tampoc és que tingui molts canals bons per triar, la veritat) em vaig atrevir a començar a llegir "el club de la lluita". pero com que no estava molt motivat vaig decidir anar a escoltar música al llit i a fer nones. tot just eren les 11! és un plaer llevar-se quan encara no ha sonat el despertador. a les 8 he obert els ulls. he estat fent el ronso per alla fins que al final m'he decidit anar a dutxar-me. aqui a skopje la policia, quan veu un cotxe en doble fila (almenys a l'avinguda on visc), engega una sirena estrident que avisa al conductor que o s'afanya o, suposo, caurà multa. si amb la primera sirena no apareix ningú n'entxufen una altra un pèl més estrident. si no aparegues cap conductor no sé pas què passaria perquè de moment no he vist cap poli arribar a la "tercera fase". i com que el mati de camions de reparto el carrer n'està plè us podeu imaginar quin guirigall!
després d'esmorzar i mirar les noticies de la tele italiana (quina llàstima que no s'engantxi la cnn o la bbc, seria una estampa perfecte de cosmopolita odiós! llavors només em faltaria el financial times i ja seria la òstia!) he marxat cap al centre. com que anava amb una mica de temps m'he assegut en un banc davant de l'oficina i me quedat mirant la gent i els cotxes que anaven amunt i avall. m'he quedat tant bocabadat que el noi de la fundació (en turker) es veu que m'ha vist des de la finestra i m'ha vingut a buscar pensant-se que no m'atrevia a pujar. un cop a dalt m'ha presentat en Elyasa, un paio que curra a la fundació. pel que he vist sembla que és el que fa més les tasques administratives. el paio es veu que ha estudiat enginyeria química a ankara, res a veure amb les ciències polítiques. molt simpàtic també!
un cop fetes les presentacions m'he instal·lat en el que serà el meu lloc de treball. tinc un portatil per mi. la meva missió serà la redacció d'un document d'unes 10 pàgines sobre la cooperació regional entre els països balcànics (en anglès, quina por!). de fet la idea de l'informe és la de promoure la cooperació entre països balcànics per tal que treballin junts a nivell polític, judicial, comercial, econòmic i d'infraestructures. de moment é stot molt nou per mi pero la idea em sembla força interessant. serà qüestió de fer recerca!
el meu horari sera de 10 a 4 cada dia, tot i que el tio m'ha repetit 40 cops que son flexibles i que si un dia no hi vull anar perquè vull anar a visitar algo o haig d efer no sé què doncs que no em preocupi. m'agrada aquesta flexibilitat! jeje
a les 4 he anat al centre cultural francès que us explicava l'altre dia. es petitó i és molt mono. de fet, a part de ser biblioteca, hemeroteca i dvdteca, també organitzen xerrades i projeccions de pel·licules. guai, una activitat més per no avorrir-me! aquesta setmana comença un cicle de no sé qui. suposo que hi aniré.
he tornat a casa tot passejant pel passeig de gràcia d'aqui (o parellada, com volgueu anomenar-la). avui, amb la calma, m'hi he fixat més que l'altre dia. de fet tot el carrer és nou i està ple de cafès super fashion (pero super super!!). botigues fashions n'hi ha menys, però també n'hi ha (p.ex. hugo boss). tant aquí com a la gran plaça que hi ha al final del carrer tot és nou i el mobiliari urbà està cuidadissim, cosa que li dona un aire més occidental. després he tornat txino-txano pel costat del porta-avions i per davant de la moncloa d'aqui fins a casa.
bona nit!!

foto del dia: muntanys nevades que es veuen des de la ciutat. desconec el nom encara!

primer diumenge

ahir a la tarda qun vaig arribar a casa vaig fer una petita siesta. com pot ser que tingui tanta son? i mira que al no entendre res del que diuen al teu voltant no s'haig de fer cap esforç mental extra! deu ser l'anglès.. jeje cap allà les 8 va venir el noi de la fundació i em va dir que, si hi estava d'acord, cap allà les 9 vindria amb els propietaris de l'apartament. aquest noi és supersimpàtic i super amable!! dit i fet, a em les 9 es van presentar els propietaris... sense el noi de la fundació. ups, que els dic jo ara? de fet parlaven anglès i es van instal·lar en dues cadires com si fossin a casa seva (que de fet.. era el cas!). la dona va posar bé les estovalles, va posar en un racó les bambes, que les tenia al mig del pas, va agafar la meva jaqueta i la va deixar sobre el sofà, etc etc. mmm, em feia sentir una mica incòmode. la dona crec que no parlava gaire l'anglès perquè només parlava macedoni (suposo) pero l'home si que va xerrar i em preguntava coses. quan ja feia 3 minuts (una mica llargs) que el de la fundació no arribava li vaig fotre un truc. aquest mes vodafone es forrarà amb mi..! i el paio va arribar en un plis. vam estar investigant els sorolls d'aigua que fa la calefacció (sembla que estigui en alta mar!) i l'home,que és enginyer mecànic de no sé què, va arribar a la conclusió que hi havia aigua a la canonada. i que ja pasaria a mirar-s'ho un dia d'aquest. el soroll no em molesta, és fins i tot relaxant a la nit! després em va ensenyar com funciona la rentadora (quin luju!) i un cop vaig haver pagat el lloguer es van despedir molt amablement i van pirar. i amb el de la fundació ens vam despedir fins avui. vaig sopar un plat combinat d'arròs i carn amb pastenaga i au, a dormir que ja torno a tenir son.
aquest matí he decidit anar a fer un vol pel passeig d'ahir pero arribar més lluny. dit i fet, amb un fred que fotia de la òstia (pel vent, perquè les temperatures no són tan baixes) he caminat ben bé 1 hora i mitja. el proper cop m'endinsaré dins el parc que hi ha al costat del riu. aqui a skopje els diumenges la gent fa el mateix que a tot arreu: passeja, corre, va amb bicicleta, s'asenta en un banc, etc. no es foten a tiros ni res com m'havia imaginat! jeje
arribat a un punt he decidit fer mitja volta i tornar cap a casa. he dinat i després de mirar la tele italiana una bona estona he decidit anar a donar un vol al centre comercial on vaig fer les compres ahir. estava a rebentar de gent comprant i fent el que fa la gent els diumenges en un centre comercial. guai que estigui obert per si mai m'aburreixo un diumenge a la tarda! he carregat la tarjeta del mòbil macedoni, he comprat un colador i un pela-patates i després de resignr-me a la idea de que aqui no existeix el pa de motlle (aquest pa de barra que venen és horrible!!) he tornat cap a casa. he vist que estava nevant, pero molt poquet. un cop al pis he parlat amb els de casa pel skype.

en efecte bou, la paraula que de moment defineix macedònia és destartal·lat! jeje

les fotos del dia:

- edifici que crec que és la seu de correus i de la companyia de telefons peò que sembla un porta-avions!



- monument situat al costat de la seu de gobern que suposo que conmemora vells temps gloriosos..