shutka book of records

ahir me'n vaig oblidar de posar-ho... el dimecres abans de marxar cap a polònia vaig anar amb en Turker a inscriure'm a la policia. on critsu va perdre l'espardenya, vaja. l'experiència de passar per una comisaria macedonia no té mes i omplir uns paperots (en círilic, que cabrons) no té més. la legislació del pais diu que tot extranger s'ha d'inscriure com a molt tard 3 dies després de la seva arribada. jo ja portava 2 setmanes i el poli va posar alguna pega, pero em va fer igualment el paperot. en teoria, cada cop que surts i tornes a entrar del pais s'ha de fer el mateix, amb la qual cosa m'hauria d'haver inscrit de nou al tornar de polònia. pero vam decidir no fer-ho: massa paperassa. i total, a la frontera no em van demanar res!

després vam passejar una estona per la zona i en turker ens va convidar a un pastisset i una beguda típica balcànica (era una especie de beguda fermentada). molt bo tot plegat i molt autèntic el bar. i després, com que erem a prop de casa seva, ens va fer pujar al cotxe i ens va portar a donar un tomb. i li vaig demanar d'anar a Shutka!



em sembla que va ser l'últim dissabte abans de marxar. m'estava esperant a casa que es fesin les 11. a la tele vaig ensopegar amb un documental, rodat en una zona molt pobre. eren gitanos i tenia pinta de ser europa de l'est. després, mirant al teletext, vaig llegir que el documental havia estat rodat en un suburbi de skopje, Shutka, de majoria gitana. un dels racons més pobres d'europa, deia. el documental del que us parlo és diu Shutka book of records i tot i que encara no l'he vist sencer us el recomano.

l'inglès no m'entenia quan jo li explicava de què anava la peli. pero no va tardar gaire en entendreu-ho. crec que Shutka SI és el cul d'Europa. deu estar a un quart d'hora del centre de la ciutat i és un altre món. no es veu cap blanc, tots pells morena-gitana. vam veure poc pero suficient per fer-te'n l'idea. circulavem pel que suposo que deu ser el carrer principal. a la nostra esqurra s'extenia una especie de mercat caòtic i destartal·lat a l'aire lliure. a mà dreta cases, bastant velles, i parades de tota mena de coses. estava ple de gent i el trànsit era caòtic. no m'hagués atrevit a baixar del cotxe ni de conya. al cap d'una estona començavem a veure carrers perpenidculars al nostre. es veia molta pobresa i nens descalços. això si, el carrer ple de mercedes d'aquells antics. no sé com explicar-ho, mireu el documental. al cap d'una estona ja haviem passat el nucli i estavem a la carretera que duu a kosovo (no és lluny, a uns 20 km, darrere les muntanyes imprsionants que s'extenien davant nostre).
el tio no sabia massa bé on girar i va decidir agafar una especie de cami asfaltat a mà esquerra que semblava que rodejava shutka per darrere. a banda i banda teniem ara uns camps enormes plens de merda: tota mena de productes de plàstic, roba, sabates, runa, bidons, etc. no sé, molta merda. i llavors en turker ens va explicar que en aquells camps es van allotjar els refugiats de kosovo que fugien la guerra de 1999. i que el govern macedoni se'n va desentendre per complet perquè l'arribada massiva d'albano-kosovars estava modifcant el fràgil equilibri ètnic (no sé quin equilibri, perquè els albanesos només son el 20% pero bueno..). això va significar que la comunitat internacional i les organitzacions internacionals havia de treballar a destajo per evitar un desastre. de fet no sé si ho van aconseguir.



i res, que em va agradar molt l'excursioneta perquè volguem o no això també és europa. l'endemà a l'oficina ho vaig explicar amb molt d'orgull a la noia que hi treballa i les seves paraules van ser d'incredulitat: com podia ser que haguessim volgut anar a veure un lloc com Shutka amb la mar de coses maques que hi ha a Macedonia (el sud, els llacs, etc.). li vaig dir que això també era macedonia. de totes formes no em va extranyar la seva resposta, ja que un altre dia, preguntan-li si vivia a la part dreta o esquerra del riu es va indignar una mica perquè ella és macedonia i com podia pensar que podia viure a l'altra banda del riu (majoria albanesa i turca i la més pobre). mica en mica començo a entendre perquè va haver-hi una guerra als balcans...

per acabar per avui us deixo amb una altra foto de ohrid



Bona nit!

pd: les dues primeres fotos no son meves, jeje

pd2: francesc, les fotos no son fetes amb el mòbil! quin insult, pordiós! jeje l que passa és que les redueixo perquè si no no podria penjar-les.