9.2.07

visita al govern

Skopje és una ciutat situada a la falda de la muntanya Vodno, de 1066 metres (la ciutat està a 240!) i s'extén al llarg del riu que la travesa, el Vardar. l'any 2002 dalt de la muntanya van instal·lar una creu de 60 (!!!) metres d'alçada ("la creu del mil·leni") que diuen que es pot veure des d'un radi de 50 km. es veu des de tota la ciutat i no sé pas jo si els musulmans deuen estar gaire contents amb el simbol aquest que, a més a més, està il·luminat durant tota la nit. es veu que a mig camí de la creu hi ha un monastir (ortodox?) que es veu que és molt maco. bé, s'hi haurà d'anar un dia d'aquests, no? per a que us feu una idea de la ciutat, tal com proposava "el chollin", us he penjat un mapa de la ciutat:



aquest matí s'ha aixecat bastant enuvolat (la creu no es veia). cap allà al migdia he acompanyat en turker a portar una carta a l'edifici del govern. m'ha fet molta gràcia la pinta que feia el policia de l'entrada (la taula plena de revistes i la tele engegada en un racó), la tauleta de vidre trencada però engantxada amb cinta aïllant, el MUNT de trastos de la recepció, els cambrers que pujaven i baixaven l'escala amb bandejes plenes de tasses de cafè, etc. cal dir que no era l'entrada principal, una de lateral. hem dinat una especie de kebab d'1 euro i un cop he sortit de l'oficina a la tarda he anat a donar un tomb. avui he ampliat una mica els meus límits!
he passat pel pont de pedra (el Símbol de la ciutat)...



... per la plaça macedònia...



... i pel carrer macedonia (artèria comercial de la ciutat) on al capdamunt hi ha l'antic edifici de l'estació de trens, destruit el 1963 per un terratrèmol...



... es veu que el rellotge encara marca l'hora en que es va produir.

ha sigut a partir de llavors que he ampliat els meus límits i he trobat per casualitat la esglesia catòlica de la ciutat (només n'hi ha 1). fent cas al meu sentit de l'orientació he tornat a l'avinguda on visc i he anat baixant cap al riu en direcció a casa. abans però he entrat a la gran esglèsia ortodoxa que hi ha molt aprop. m'ha sorpès el que he trobat a dins! és totalment rodona i està envoltada de murals daurats a la paret (rollo bizantí). només hi ha una filera de bancs engantxats a la paret circular i al mig de tot hi ha tres quadres enmarcats que suposo que són les imatges del sant de culte. al terra està ple de catifes i em pregunto si durant la cerimònia la gent seu per terra. en un cantó hi havia com una "paradeta" plena de imatges i pintures enmarcades i m'he fixat que tothom que entrava s'aturava, en triava algunes, i els feien un petó (no a totes). al principi em pensava que les catifes no es podien trepitjar però després m'he adonat que la gent hi passava per damunt sense més. a dreta i esquerre hi havia dos grans trons de fusta on, digo yo, hi deu seure el "capellà". i penjada del sostre una làmpara ENORME. com que és la primera vegada que entro en una esglèsia ortodòxa no sé pas si totes responen a aquest model!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola petrus, sóc la crupu. Quantes coses q fas eh! Wenu, q vagi tot molt bé. Molts petonets d'es de vila.

Anònim ha dit...

Ciao Pere, ti ricordi di me? Jordi mi ha segnalato il tuo blog.Simpatico! Adesso pero' sto studiando il castellano, quindi mi confondo un po'. Fai un segno se mai pasi in Italia. Io sno a Firenze. Un bacio,Costanza